El
fundador era una important personalitat de la cort
d’Alfons VII de Lleó (possiblement originari del
Menerbès, Llenguadoc) i el 1142 havia rebut del rei
aquelles propietats que ara cedia als cistercencs. El
1171 la nova comunitat ja era en funcionament i
ràpidament va esdevenir un centre d’importància,
beneficiari de moltes donacions de la cort i de membres
de la noblesa durant molts anys. També va participar en
la fundació de Carrizo.
|

Portada de
ponent |
Després
d’una època de prosperitat, entre els segles XIV i XV va
passar per una època de decadència, fet que es va
agreujar a causa d’uns incendis (els anys 1592 i 1615)
que van deixar el lloc força malmès, excepte l’església,
que fins i tot va fer perillar la seva existència per
l’intent de trasllat de la comunitat a Lleó, cosa que no
es va arribar a fer efectiu. Va tenir activitat fins la
desamortització (1835), llavors va caure en l’abandó i
ruïna. Encara espera la restauració definitiva. |

Portada del
transsepte i capçalera |