La fundació del monestir de Carrizo es va formalitzar el 1176, gràcies a la intervenció d'Estefanía Ramírez (?-1183), llavors vídua del comte Pedro Ponce de Minerva, els mateixos que uns anys abans havien fundat el monestir de Santa María de Sandoval (Lleó). Amb aquesta finalitat, va lliurar diverses possessions al Cister, entre les quals el lloc de Carrizo, on devia aixecar-se el nou monestir.
El noble Ponce de Minerva (?-1175) probablement era originari del Llenguadoc i va esdevenir un personatge de pes a la cort i gràcies a això va poder acumular un important patrimoni, el que permeté patrocinar les fundacions esmentades. La construcció del monestir va començar abans de l'acte fundacional, encara en vida del comte, un cop fundat, la mateixa comtessa hi va ingressar i va viure en aquest lloc fins a la seva mort, la primera abadessa fou María, filla dels fundadors.
Gràcies a la protecció de la casa reial, el monestir de Carrizo va esdevenir un centre religiós d'importància, alhora que exercia el senyoriu sobre un ampli territori. Pràcticament, sempre va mantenir la seva prosperitat, només estroncada temporalment pels afers polítics del segle XIX, quan la comunitat va ser exclaustrada entre els anys 1867 i 1871, refugiant-se al proper monestir premonstratenc de Villoria (Lleó), un mal menor si ho comparem amb els greus efectes que van patir altres comunitats.
El monestir conserva encara un valuós patrimoni arquitectònic, amb una església de l'època fundacional, bé que ampliada, i la sala capitular. També conserva bona part del seu arxiu i mobiliari, tot i que algunes peces importants es troben actualment fora de l'establiment monàstic. Tot i gaudir d'autonomia, va dependre del monestir de Las Huelgas de Burgos fins al 1874, encara continua la seva activitat amb una comunitat de monges cistercenques de la Trapa.
Bagul de Carrizo
Al Museo de la Catedral d’Astorga es conserva un bagul de fusta decorat amb pintures, que procedeix del monestir de Carrizo. És una peça de grans dimensions (1,6 m de llargada) que per la seva decoració hom pensa que s’hauria utilitzat per a guardar objectes litúrgics o bé relíquies. En la seva part frontal es troba la representació del Pantocràtor, gairebé desaparegut, entre un apostolat. A la tapa s’hi veuen escenes de la vida de Crist. Hom situa la data de la construcció d’aquesta peça en el segle XIII.
- BAUDRILLART, Alfred (1949). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 11. París: Letouzey et Ané
- CARRERO, Eduardo (2023). Un arca pascual para la liturgia del Triduo Sacro: el arcón del monasterio de Santa María de Carrizo (Museo Catedralicio de Astorga). Cistercium. núm. 281
- CAMPOS, María Dolores. (1996). La decoración de esgrafiados en el monasterio de Santa María de Carrizo (León). Claustros leoneses olvidados. Aportaciones al monacato femenino. Lleó: Universidad de León
- CASADO, Concha; i altres (2000). Los monasterios de Santa María de Carrizo y Santa María de Sandoval. Lleó: Lancia
- CASADO, M. Concepción (1983). Colección Diplomática del Monasterio de Carrizo. C E I San Isidoro. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de León
- COELHO, María Filomena (2006). Expresiones del poder feudal. El Císter femenino en León (siglos XII y XIII). Universidad de León
- DOMÍNGUEZ, Obdulia (1988). El arcón románico de Carrizo. Tierras de León, núm. 72
- FLOREZ, Enrique (1762). España Sagrada. Vol. XVI. De la Santa Iglesia de Astorga. Madrid: J. Rodríguez
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. León. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- LLAMAZARES, Fernando (1975). José Mayo. Las esculturas del manasterio de Santa María de Carrizo. Tierras de León, núm. 21
- MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
- ORICHETA, Arantzazu (1998). La sillería coral del monasterio leonés de Santa María de Carrizo. Tierras de León, núm. 104
- PÉREZ, Santiago (1976). El monasterio de Santa María de Carrizo (1176-1976). Lleó: I. Provincial
- TORRES, Margarita (1999). Los linajes fundadores de los monasterios de Carrizo y Nogales (León). IX Centenario de la fundación del Cister (1098-1998). Actas. Vol. 2. Zamora: M. Casino