El monestir cistercenc de Las Huelgas és el resultat d’una iniciativa fundacional portada a terme pel rei castellà Alfons VIII (1158-1214) i la seva esposa Elionor d’Anglaterra amb la voluntat d’establir-hi una casa monàstica femenina que també aixoplugués un panteó reial. Les seves portes estaven especialment obertes a l’admissió de noies de la noblesa castellana. La data de fundació és difícil d’establir a causa dels diferents actes que es van anar fent amb aquesta finalitat.
El 1199 ja es parla d'un monestir edificat, però el procés fundacional s'hauria desenvolupat en moments diferents, des del 1175 fins al 1187, data en què el rei fa diverses donacions al monestir en un document considerat fundacional. El 2 de gener de 1188 el papa Climent III (1187-1191) va atorgar la corresponent butlla aprovant la fundació. La casa, que es va dedicar a la Mare de Déu, es va formar amb una comunitat de monges que procedien del monestir de Tulebras (Navarra) encapçalada per la primera abadessa, Misol (1187-1190). Inicialment, Las Huelgas va patir l'oposició d'altres monestirs femenins més antics i que es van veure obligats a posar-se sota la seva jurisdicció per voluntat reial, amb el vistiplau de Citeaux.
Des del 1199 fou el cap d'una congregació de què hi participaven diversos establiments castellans i lleonesos (Gradefes, Cañas, Carrizo, San Andrés de Arroyo...) amb una reglamentació interna, capítols anuals, visites, etc. L'abadessa de Las Huelgas gaudia de privilegis especials, poc habituals, que van anar variant amb el pas del temps, que li permetien intervenir en certes qüestions que estaven vetades a les dones dintre de l'estructura de l'Església. Durant la seva història, el monestir va tenir topades amb altres estaments eclesiàstics, fins i tot dins el mateix orde, per aquests privilegis.
Tractant-se d'un conjunt d'edificis força important, la seva construcció es va perllongar en el temps. Bàsicament, aquest complex està format per una gran església de tres naus del segle XIII, d'aquesta mateixa època és el claustre de San Fernando on s'obre la sala capitular i altres dependències ara destinades a museu. Un segon claustre, conegut con las Claustrillas és més antic, de l'època fundacional. El panteó reial va arrencar el 1214, amb les sepultures reials dels fundadors, Alfons i Elionor. L'Hospital del Rey, a la mateixa ciutat de Burgos, també depenia de Las Huelgas. Era una institució, fundada a finals del segle XII per atendre els pelegrins del Camí de Sant Jaume, estava servit per dues comunitats, masculina i femenina, aquesta darrera formada per dones que tenien la consideració de cistercenques. Aquesta situació particular també fou motiu de tibantors amb altres estaments, com ara el bisbe o l'orde de Calatrava.
Històricament, el monestir va gaudir d'una llarga època de prosperitat i poder que li va permetre acumular un ampli patrimoni, aquesta situació es va mantenir fins a mitjan segle XVII quan va passar per un període de declivi econòmic. La situació es va redreçar amb l'arribada de l'abadessa Anna d'Àustria (1611-1629) que va treballar també en la reforma de la casa pel que fa al seguiment més estricte de la Regla. No va patir especialment els efectes de la guerra del Francès tot i que la comunitat es va veure obligada a fugir i el monestir va resultar saquejat, tampoc va tenir conseqüències especialment greus l'època de la desamortització, quan es va perdre la gestió de l'Hospital del Rey. Tot i els episodis de saqueig, el lloc conserva encara un valuós mobiliari, amb un important conjunt funerari aplegat gràcies a la seva condició de panteó reial. Actualment, encara manté les seves funcions monàstiques, tot i que des del 1942 el conjunt monumental és de propietat pública.
España artística y monumental
El monestir de Las Huelgas en les litografies publicades a España artística y monumental vistas y descripción de los sitios y monumentos más notables de España, de Genaro Pérez de Villaamil. Barcelona, Madrid / José Ribet, Emilio Font, 1865
- ABELLA, Pablo (2008). Nuevas pesquisas sobre los orígenes constructivos del Monasterio de Santa María la Real de las Huelgas de Burgos, Codex aquilarensis, núm. 24
- AGAPITO REVILLA, Juan (1903). El Real Monasterio de las Huelgas de Burgos. Valladolid: J. Rodríguez
- ALONSO, M. Pilar (2007). El Real Monasterio de Las Huelgas. Historia y arte. Burgos: Cajacírculo
- ASSAS, Manuel de (1878). Monasterio de Santa María la Real de las Huelgas, junto á Burgos. Monumentos arquitectónicos de España. Madrid: Fontanet
- AUBERT, R. (1995). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 25. París: Letouzey et Ané
- CALVO, José María (1846). Apuntes históricos sobre el célebre monasterio de Santa María la Real de las Huelgas. Burgos: Villanueva
- CARRERO, Eduardo (2004). Observaciones sobre la topografía sacra y cementerial de Santa María la Real de Las Huelgas, en Burgos, y su materialización arquitectónica. La clausura femenina en España
- FLOREZ, Henrique (1824). España Sagrada. Tomo XXVII. Madrid: José del Collado
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- HERRERO, María Jesús (2008). Santa María la Real de las Huelgas, Burgos. Madrid: Patrimonio Nacional
- MUÑIZ, Roberto (1786). Médula Histórica Cisterciense. Vol. 5. Valladolid: T. de Santander
- NOVOA, Miguel (1884). El Real Monasterio de las Huelgas de Burgos, reseña de su fundación, sus privilegios… Burgos: A. Díez
- PÉREZ VILLAAMIL, Genaro (1842). España artística y monumental. Vistas y monumentos de España.París: A. Hauser
- REGLERO DE LA FUENTE, Carlos M. (2016). Las “señoras” de las Huelgas de Burgos: infantas, monjas y encomenderas. e-Spania, 24
- RODRÍGUEZ LÓPEZ, Amancio (1907). El Real Monasterio de las Huelgas de Burgos y el Hospital del Rey.Burgos: Centro Católico