Monestir de San Andrés de Arroyo
S Andrea de Arroyo / Arrogio / Santa María y San Andrés de Arroyo
(Santibáñez de Ecla, Palència)
L’origen del monestir de San Andrés de Arroyo cal cercar-lo en la voluntat de Mencía de Lara, membre d’una noble família castellana. La documentació més antiga del monestir és una donació d’Alfons VIII a Mencía, de l'any 1181, on sembla que la casa ja era en funcionament en aquell moment i que la fundadora formava part de la comunitat, potser amb el títol d’abadessa. A la donació del lloc on es va establir el monestir li seguiren una sèrie d’altres donacions de béns i drets.
En aquell temps, el mateix Alfons VIII va fundar el monestir de Las Huelgas, a Burgos, i va posar aquest de San Andrés en una posició de dependència respecte a aquell, que el rei va voler que tingués una especial rellevància. Hi ha constància que, l’any 1189, l’abadessa de San Andrés va assistir a un capítol celebrat a Las Huelgas. Durant un llarg període de temps, el monestir va anar ampliant el seu patrimoni a base de compres i donacions. L’església monàstica es va consagrar el 1222.
Els efectes de la desamortització de 1835 van afectar lleument aquesta comunitat i l’abandó del lloc per part de les monges va ser molt curt. El conjunt monàstic es conserva força bé, l’església és, bàsicament, del segle XIII, de nau única, amb creuer i vestíbul adossat, a manera de nau lateral. Al sud hi ha un notable claustre medieval, tot i que una de les galeries es va reconstruir en el segle XVI. En aquella època es van portar a terme obres d’envergadura en el conjunt de dependències. De San Andrés de Arroyo procedeix un notable Beatus, ara conservat a la Bibliothèque Nationale de France, París.
- BAUDRILLART, Alfred (1930). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 4. París: Letouzey et Ané
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Palencia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GUTIÉRREZ, María Teresa (1993). El monasterio cisterciense de San Andrés de Arroyo. Diputación de Palencia
- MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
- MARTÍN LÓPEZ, M. Encarnación (1997). Epigrafía cisterciense: las inscripciones del monasterio de San Andrés de Arroyo. Cistercium, núm. 208
- PÁRBOLE, Cristina (2017). ¿Mecenazgo románico?: el caso de la primera abadesa del monasterio de San Andrés de Arroyo (Palencia). I Congreso Internacional de Jóvenes Investigadores
- SAN GREGORIO, Diego; i altres (2009). Algunas notas sobre el monasterio cisterciense de San Andrés de Arroyo (Santibáñez de Ecla, Palencia) a través de sus documentos arqueológicos. Estudios del Patrimonio Cultural, núm. 2
- YÁÑEZ NEIRA, Damián; i altres (2001). San Andrés de Arroyo. Ochocientos años de fidelidad. Lleó: Edilesa