Guillermo Orejón (1798)
Biblioteca Nacional de España
Valverde / Vallis-Viridis / Val Verde / Benevivas
(Boadilla de Rioseco, Palència)
Detall de Mapa Geográfico del Partido de Carrión (1785)
Biblioteca Virtual de Defensa
El monestir cistercenc de Santa María de Benavides estava situat al terme de Boadilla de Rioseco, prop del riu Sequillo, ara ha desaparegut. S’havia fundat en una data incerta, entre el 1169 i 1176 segons les fonts, en el lloc de Valverde, la seva impulsora fou la comtessa Estefania Ramírez, esposa (o vídua, segons la data que es consideri) de Ponce de Minerva († 1175), una família que també va participar en les fundacions del monestir de Carrizo (Lleó) i el de Sandoval (també a Lleó) ambdós cistercencs. El seu gendre, Diego Martínez de Villamayor, també està relacionat amb altres cases monàstiques de la regió: San Andrés de Valbení (després lliurat al monestir de Santa María de Valbuena, Valladolid) i Santa María de Benevívere (Palència).
Filiació de Benavides
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Santa María de Sobrado dos Montes (La Corunya) / 1142
Monestir de Valverde, o Benavides (Palència) / 1169
El 1179, Alfons VIII, va donar el lloc de Benevivas (després derivaria a Benavides) al monestir de Valverde i, cap al 1190, s’hi va traslladar la comunitat, la protecció de la noblesa i de la mateixa monarquia va propiciar el bon desenvolupament d’aquesta casa. El 1215 Benavides va fundar el monestir de Santa María de la Vega (Palència). Un dels patrons de Benavides fou Rodrigo González Girón († 1256) que va participar molt activament en la construcció del monestir, on fou enterrat. Durant el segle XVI la casa va entrar en decadència, fins al segle XIX. Amb la Guerra del Francès fou exclaustrat temporalment, fins que amb la desamortització fou suprimit i clausurat definitivament, fou espoliat, va caure en ruïna i convertit en una explotació agrària, amb restes insignificants de l’antic monestir.
- FERNÁNDEZ, Luis (1959). Colección diplomática del Real Monasterio de Santa María de Benavides (Boadilla de Rioseco). Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 20
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- YEPES, Antonio de (1613). Coronica general de la orden de San Benito. Vol. IV. Valladolid
Franciscans de Carrión
(Carrión de los Condes, Palència)
El convent de Sant Francesc de Carrión de los Condes fou fundat durant la primera meitat del segle XIII, en una data que hom ha situat entre ela anys 1218 i 1227, segons les fonts. A més del mateix convent tenien cura de dues esglésies a la població. Fou reformat amb l'arribada dels observants, el que va comportar un període de quaranta anys de tensions a la comunitat, fins al 1503. El 1507 s'hi va celebrar un capítol provincial. Després de patir els efectes de la Guerra del Francès (1811), la casa fou clausurada amb la desamortització de 1835. El convent es va perdre i l'església actualment es troba en ruïnes, és de propietat municipal.
- ALONSO, Mathías (1734). Chronica seraphica de la santa provincia de la Purissima Concepcion. Valladolid: R. Chancillería
- PERAL, Santiago (2009). San Francisco de Carrión de los Condes (siglos XIII-XIX). Aproximación al conocimiento de un convento de menores en la diócesis de Palencia. Archivo Ibero-Americano, 262-263
A la localitat de Villarén de Valdivia, dins el terme de Pomar de Valdivia (Palència) es coneix la capella troglodítica de San Martín de Villarén, completament excavada a la roca. Consta de diferents espais, dues naus adjacents i una cambra annexa a manera de nàrtex, conjunt que ha estat considerat un antic eremitori. Com a element diferencial d’altres esglésies rupestres, aquesta conserva una antiga inscripció amb l’advocació i una data que ha donat peu a diferents lectures, situades entre els anys 587 i 1087. Van Den Eynde (1985) va proposar aquesta darrera, alhora que esmentava la possibilitat que es tractés de la data d’una reforma o ampliació d’una obra més antiga, més d’acord amb la cronologia habitualment atribuïda a aquesta mena de construccions.
- MARTÍN LÓPEZ, Sandra (2019). Eremitorios rupestres en la Montaña Palentina y alrededores. Centro de Estudios del Románico. Fundación Santa María la Real
- MARTÍNEZ, Antxoka; i altres (2016). Iglesia rupestre de San Martín de Villarén (Villarén de Valdivia, Palencia). Después de Altamira: Arte y grafismo rupestre post-paleolítico en Cantabria. Acanto
- MONREAL, Luis Alberto (1989). Eremitorios rupestres altomedievales: el alto valle del Ebro. Bilbao: Universidad de Deusto
- VAN DEN EYNDE, Eduardo (1985). La problemática de la datación cronológica de las iglesias rupestres. Sautuola, núm. 4. Santander