Monestir de Santa María de Sobrado

Durant aquesta primera època del monestir, destaca la figura de sant Pedro de Mezonzo, monjo del monestir de Mezonzo i posteriorment abat de Sobrado (965-985). A partir de l’any 1006, sembla que la casa entrà en decadència i, possiblement, el 1044 fou víctima d’una ocupació normanda que obligà la comunitat a dispersar-se. El 1060, Ferran I de Lleó i Galícia (c. 1018-1065) l’incorporà al patrimoni reial. Encara es tenen notícies de la seva comunitat el 1080, però poc després hauria quedat despoblat. Mentrestant, el patronatge de la casa passava per diverses mans fins que Urraca de Lleó (1081-1126) el donà, el 1118, al comte Fernando Pérez de Traba i al seu germà Bermudo.

Posteriorment, patí una època de decadència fins que, el 1498, s’integrà a la Congregació de Castella, fet que en revitalitzà l’economia i permeté emprendre importants obres de reconstrucció que afectaren pràcticament tot el conjunt monàstic. Aquestes obres es van prolongar, pel que fa al gruix de les construccions, durant els segles XVI i XVII. El monestir es mantingué actiu fins que, el 1834, fou suprimit i passà a mans particulars, fet que en provocà el deteriorament. El 1930, després de patir desperfectes importants, el conjunt fou declarat monument nacional i començà a ser restaurat a partir de 1954. El 1966, s’hi va establir una nova comunitat trapenca.