La primera notícia que hom té del monestir de Sobrado és de l’any 952, amb motiu d’una donació efectuada al seu favor on s’esmenta el nom de la seva abadessa, Elvira, però no el de l’abat, figura que hauria d’existir perquè es tractava d’un monestir doble dedicat a San Salvador i Santiago. Aquella donació la van fer els comtes Hermenegildo i Paterna, qui hom considera els seus fundadors, els quals haurien establert la nova casa poc abans, esdevenint un monestir familiar molt vinculat als seus patrons, de fet el fundador hauria ingressat com a monjo en aquest monestir el 958. Durant aquesta primera època del monestir hi destaca la personalitat de sant Pedro de Mezonzo, monjo del monestir de Mezonzo i després abat de Sobrado (965-985).

A partir del 1006 sembla que la casa va entrar en decadència, el 1060 Ferran I de Lleó i Galícia l’incorporà al patrimoni reial. Encara hi ha notícies de la seva comunitat el 1080 i poc després hauria quedat despoblat. Mentre, el patronat de la casa passava per diverses mans fins Urraca I de Lleó, que el 1118 el va donar al comte Fernando Pérez de Traba i al seu germà Vermudo. Finalment, el 1142, els patrons van donar el monestir abandonat a l’orde del Cister, que van tornar a fundar aquest cenobi, ara sota l’advocació de Santa María.