Monestir de Santa María de Sobrado
Sobrado dos Monxes / San Salvador i Santiago / Superato
(Sobrado, la Corunya)
El monestir de Sobrado fou fundat l’any 952 pels comtes Hermenegildo Aloitez i la seva esposa Paterna, amb la intervenció decisiva del seu fill Sisnando, bisbe d’Iria (951-968). En aquell moment, es tractava d’un monestir doble, amb una comunitat masculina i una altra de femenina. La casa, dedicada a Sant Salvador i Sant Jaume, quedà sota el patronatge de la família fundadora. Hermenegildo Aloitez, ja vidu, hi ingressà com a monjo l’any 958.
Durant aquesta primera època del monestir, destaca la figura de sant Pedro de Mezonzo, monjo del monestir de Mezonzo i posteriorment abat de Sobrado (965-985). A partir de l’any 1006, sembla que la casa entrà en decadència i, possiblement, el 1044 fou víctima d’una ocupació normanda que obligà la comunitat a dispersar-se. El 1060, Ferran I de Lleó i Galícia (c. 1018-1065) l’incorporà al patrimoni reial. Encara es tenen notícies de la seva comunitat el 1080, però poc després hauria quedat despoblat. Mentrestant, el patronatge de la casa passava per diverses mans fins que Urraca de Lleó (1081-1126) el donà, el 1118, al comte Fernando Pérez de Traba i al seu germà Bermudo.
Finalment, el 1142, els patrons cediren el monestir abandonat a l’orde del Cister, que el restaurà i el convertí en un cenobi sota l’advocació de Santa María. Els cistercencs adaptaren les antigues construccions a les seves necessitats; es coneix que, a mitjan segle XII, es reconstruí l’església i que el 1216 el gruix de les edificacions ja estava enllestit. Durant el segle XIII, el monestir rebé nombroses donacions de la noblesa, les quals li permeteren reunir un ampli patrimoni. Gràcies a aquesta prosperitat, Sobrado participà en la fundació d’altres cases cistercenques: Santa María de Benavides, o Valverde (Palència, 1169), Santa María de Valdediós (Astúries, 1198) i Santa María de Monfero (la Corunya, 1201).
Posteriorment, patí una època de decadència fins que, el 1498, s’integrà a la Congregació de Castella, fet que en revitalitzà l’economia i permeté emprendre importants obres de reconstrucció que afectaren pràcticament tot el conjunt monàstic. Aquestes obres es van prolongar, pel que fa al gruix de les construccions, durant els segles XVI i XVII. El monestir es mantingué actiu fins que, el 1834, fou suprimit i passà a mans particulars, fet que en provocà el deteriorament. El 1930, després de patir desperfectes importants, el conjunt fou declarat monument nacional i començà a ser restaurat a partir de 1954. El 1966, s’hi va establir una nova comunitat trapenca.
L’església del monestir de Sobrado, d’estil barroc, és un edifici de tres naus amb transsepte, construït durant el darrer quart del segle XVII i començament del XVIII, que s’inaugurà el 1708. Adossada al creuer, es troba la capella de San Juan, o dels Ordóñez, datada cap al 1230. D’aquesta època, o potser lleugerament anterior, és la sala capitular, de planta rectangular amb voltes sostingudes per quatre columnes. També és antiga la cuina, situada al costat del refetor. El claustre anomenat Regular, de grans dimensions i que constitueix el centre del conjunt, és del segle XVIII. El monestir compta, a més, amb dos claustres addicionals.
Filiació de Sobrado
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Santa María de Sobrado (la Corunya) / 1142
Monestir de Valverde, o Benavides (Palència) / 1169
- DE LA FUENTE, Vicente (2005). El Monasterio de Santa María de Sobrado: su relación con Betanzos y Fray Atilano Melguizo, su último monje exclaustrado. Anuario brigantino, núm. 28
- ESCUDERO, Gonzalo J. (2021). Los condes de Présaras y la fundación de San Salvador de Sobrado. El intento de una parentela magnaticia por recuperar su preeminencia en Gallecia. Studia Historica, vol. 21
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LÓPEZ SANGIL, José Luis (2001). La fundación del monasterio de san Salvador de Cines. Anuario brigantino, núm. 24
- LÓPEZ SANGIL, José Luis (2010). Breve historia de la primera etapa del monasterio de Sobrado y del comienzo de la segunda etapa cisterciense. Rudesindus, núm. 6
- ORDÓÑEZ, Santiago F. (1998). Sobrado dos Monxes. Primer monasterio cisterciense de España. Lleó: Edilesa
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2013). Enciclopedia del románico en Galicia. A Coruña. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- RÍO VÁZQUEZ, Antonio S. (2010). La reconstrucción del monasterio cisterciense de Sobrado de los Monjes. Restauro Archeologico, núm. 2
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). Monasterios cistercienses. Sobrado de los Monjes, Santa María de Monfero. La Corunya: Librigal
- VALLE PÉREZ, José Carlos (1982). La arquitectura cisterciense en Galicia. La Corunya: Fundación Pedro Barrié de la Maza, 1982