Monestir de Santa María de Valdediós

Monasterio de Santa María de Valdediós / Boides / Valle Dei

(Villaviciosa, Astúries)

Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós

Santa María de Valdediós és una fundació cistercenca promoguda per Alfons IX de Lleó (1171-1230) i la seva esposa, Berenguera de Castella (1180-1246). Es va formalitzar l’any 1200 en un document signat a Santiago de Compostel·la, mitjançant el qual el monarca va cedir aquestes terres, situades en el lloc conegut fins aleshores com Boiges, als cistercencs del monestir de Sobrado (La Corunya), amb l'objectiu que hi establissin un nou monestir. En aquest lloc ja existia, i encara es conserva, una església preromànica dedicada a San Salvador.

Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Portada de ponent

Tot i que s’ha especulat sobre l’existència d’una antiga comunitat monàstica en aquesta església primitiva, no sembla que fos el cas. El més probable és que l’església consagrada el 893 estigués vinculada a un possible palau o domini reial. Després de la fundació, el monarca va fer diverses aportacions econòmiques i va concedir privilegis al nou assentament, que es va anar consolidant fins que, l’any 1210, el papa Innocenci III el va posar sota la seva protecció. Gràcies a aquest impuls, el 1218 Valdediós va poder iniciar la construcció d’una nova església.

El 1225, el mateix rei, i el 1232 Ferran III de Castella, van atorgar documents de confirmació dels béns del monestir. L’increment de les seves possessions va continuar en el futur, fins que, ja al segle XV, la casa va passar a estar sota el control dels abats comendataris, molt desvinculats del que succeïa dins els seus murs. Aquesta situació va acabar quan el monestir es va integrar a la Congregació Cistercenca de Castella, cosa que va facilitar la recuperació del patrimoni perdut i la posada en marxa d’un ambiciós projecte constructiu, desenvolupat entre els segles XVI i XVIII. Tanmateix, l’edifici va patir diversos episodis d'inundacions, ja que el monestir s'havia construït en terrenys guanyats a l’antiga llera d’un riu desviat.

Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Portada de ponent
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Portada lateral

Les vicissituds del segle XIX van estroncar la permanència dels cistercencs a Valdediós, primer amb la Guerra del Francès (1810-1811), després durant el Trienni Liberal, i finalment amb l’exclaustració de l’any 1835, quan la comunitat fou expulsada i el monestir i les seves terres van passar a mans públiques. El 1843, el monestir fou subhastat, però no es va vendre i alguns antics monjos van continuar residint-hi durant uns quants anys. Després d’un intent d’establir-hi de nou una comunitat cistercenca (1992-2009), des del 2023 el monestir està ocupat per la comunitat de La Presencia del Señor.

Filiació de Valdediós

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Façana nord
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Claustre (s. XVI-XVIII)
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Claustre (s. XVI-XVIII)
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Portal entre l'església i el claustre
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Sala capitular
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Portal nord amb una inscripció relativa a
la construcció de l'església i
el nom del seu autor: Gualterio
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España (1855)

L'església preromànica de San Salvador de Valdediós
Al costat del monestir
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Església de San Salvador
Santa María de Valdediós
Santa María de Valdediós
Església de San Salvador

Bibliografia:
  • ÁLVAREZ MARTÍNEZ, María Soledad (2006). Consideraciones en torno al templo prerrománico de San Salvador de Valdediós. Liño. Revista anual de historia del arte, núm. 12
  • GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro; ed. (2020). Asturias monástica. Catálogo de monasterios y revisión histórica arqueológica (siglos XI-XIX). Vol. 1. Anejos de Nailos n.º 7. Ovedo: KRK Ed.
  • GARCÍA CUETOS, María Pilar (1992). El monasterio cisterciense de Santa María la Real de Valdediós. Datos para su estudio. Boletín del Real Instituto de Estudios Asturianos, núm. 139
  • GARCÍA FLORES, Antonio (2013). El maestro Gualterio y Valdediós: notas sobre un maestro itinerante por los monasterios cistercienses del Reino de León durante el siglo XIII. Mosteiros cistercienses. Jorlis
  • GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2006). Enciclopedia del Románico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
  • MARTÍNEZ VEGA, Andrés (2011). Monasterios medievales de Asturias. Oviedo: Cajastur, 2011
  • QUADRADO, José María (1855). Recuerdos y bellezas de España. Asturias y León. Madrid: Repullés
  • RISCO, Fray Manuel (1793). España Sagrada, Oviedo, vol. 38. Madrid: B. Román
  • RUIZ DE LA PEÑA, Juan Ignacio; i altres (1012). La fundación del monasterio cisterciense de Santa María de Valdediós. Mundos medievales: espacios, sociedades y poder, vol. 1. Publican Ed.
  • SOLANO FERNÁNDEZ-SORDO, Álvaro (2021). Santa María de Valdediós (Asturias) and its monastic family from foundation to reformation (1200-1515). Journal of Medieval Monastic Studies, núm. 10. Brepols
  • VALDEDIÓS (1992). Monasterio cisterciense de Santa María de Vldediós

Situació:
Vista aèria

Valdediós pertany al municipi de Villaviciosa, al sud-oest d'aquesta població