Monestir de Santa María de Villanueva de Oscos
Monasterio de Villanueva de Oscos / Villa-Nova
(Villanueva de Oscos / Vilanova d'Ozcos, Astúries)
Aquest monestir fou fundat l’any 1137 a iniciativa d’Alfons VII de Lleó i Castella, amb la voluntat de repoblar aquestes terres, a prop d’un antic establiment de tipus eremític que acabaria integrant-se en aquest nou cenobi. La casa monàstica es regia per la regla de Sant Benet i estava dedicada a la Mare de Déu. Poc després de la seva fundació, el monestir ja apareix documentat en diverses operacions econòmiques, que li permeteren augmentar considerablement el seu patrimoni de béns i rendes.
L’any 1162 consta que el monestir havia passat a dependre de San Salvador de Carracedo (Lleó). Juntament amb aquella casa, i segons una butlla del papa Innocenci III, Santa María de Villanueva de Oscos es va integrar en l’orde del Cister, un procés formalitzat l’any 1203, tot i que la vinculació amb aquest orde es remunta a abans d’aquesta data. En aquell moment, el monjo Gonzalo, procedent de Carracedo, arribà com a abat per facilitar la transició als costums cistercencs. Entre els segles XII i inicis del XIII, gràcies sobretot a les nombroses donacions de la Corona i d’altres personalitats, es va aixecar el monestir romànic, del qual actualment en queden poques restes. Hi ha constància que el cavaller Raimundo Díaz, implicat en la construcció del claustre, fou enterrat en aquest indret a començament del segle XIII.
Durant aquest mateix període, hi ha constància d’un cert relaxament en la disciplina conventual i d’enfrontaments amb Carracedo, que fins i tot requeriren la intervenció papal. Malgrat aquests conflictes, el monestir continuà acumulant riqueses i aconseguí, sobretot, la confirmació dels seus privilegis senyorials sobre el territori, reconeguts per monarques com Alfons XI, Enric III o Joan II. No obstant això, a finals del segle XV, el monestir es trobava en franca decadència. L’any 1511 s’incorporà a la Congregació Cistercenca de Castella, fet que li donà nou impuls, malgrat la pèrdua de poder que comportava la nova situació. Això va permetre que, entre els segles XVII i XVIII, es pogués reconstruir el monestir, que es trobava en un estat de conservació deplorable.
La fi del monestir arribà amb els esdeveniments socials del segle XIX. Primer, durant la Guerra del Francès, el monestir fou ocupat i transformat en hospital. Posteriorment, amb el Trienni Liberal (1820-1823) i la desamortització de 1835, quan el cenobi fou definitivament clausurat. La propietat es posà a la venda, i només l’església va mantenir la seva funció parroquial, que ja exercia des de molt abans. Aquesta és la part millor conservada i encara conserva la seva estructura medieval, mentre que la resta de les dependències monàstiques, d’època posterior, es troben en estat d’abandonament.
Filiació de Villanueva de Oscos
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa-d'Or)
Monestir de Carracedo (Lleó) / 1203
Monestir de Villanueva de Oscos (Astúries) / 1203
Retaule major
Làpida de Mendo de Noceda
Sants Benet i Bernat
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro; ed. (2020). Asturias monástica. Catálogo de monasterios y revisión histórica arqueológica (siglos XI-XIX). Vol. 1. Anejos de Nailos n.º 7. Ovedo: KRK Ed.
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2006). Enciclopedia del Románico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
- MARTÍNEZ VEGA, Andrés (2011). Monasterios medievales de Asturias. Oviedo: Cajastur, 2011
- YEPES, Antonio de (1615). Coronica general de la orden de San Benito. Vol. V. Valladolid
Villanueva de Oscos està situat a la part més occidental d’Astúries, prop del límit amb Galícia