Monestir de Santa María de Belmonte

Monasterio de Santa María de Belmonte / Monestir de Lapedo / Lapideum / Bellus-Mons

(Belmonte de Miranda / Balmonte, Astúries)

Santa María de Belmonte
Santa María de Belmonte
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España (1855)

Després de la compra d’aquestes terres a Beremund III (1017-1037), l’any 1032, els comtes Pelayo Froilaz i Aldonza Ordóñez van fundar en aquest indret el monestir de Lapedo, una institució de caràcter familiar. Va pertànyer a membres d’aquella família fins que, el 1141, el comte Pedro Alfonso, de la família fundadora i personatge relacionat amb la cort lleonesa, el va cedir a una comunitat benedictina.

Filiació de Belmonte

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)


A partir de 1151, el monestir va gaudir de la protecció d'Alfons VII de Lleó, qui, el 1155, el va posar sota la dependència de Santa María de Carracedo (Lleó). Durant la segona meitat del segle XII, es van construir les dependències del monestir, i l'església fou consagrada el 1187. L'any 1203, Carracedo es va integrar al Cister, i poc després el monestir de Lapedo també es convertí en cistercenc, canviant el seu nom pel de Belmonte. El 1560, es va incorporar a la Congregació Cistercenca de Castella. El monestir fou suprimit arran de la desamortització, passant a mans públiques, i el lloc es convertí en una pedrera per a altres construccions, fet que pràcticament provocà la seva desaparició. Al segle XIX, el retaule barroc de l’església es va traslladar a parròquia de San Martín de Calleras. Encara es conserven alguns vestigis del monestir en aquest indret.

Santa María de Belmonte
Santa María de Belmonte
Retaule major, ara a la parròquia de Calleras (Astúries)
Fotografia facilitada per Asturgeografic
Santa María de Belmonte
Santa María de Belmonte
Portada d'un cartulari del monestir
Tumbo Nuevo (s. XVII)
Archivo Histórico de Asturias

Bibliografia:
  • ARGAIZ, Gregorio de (1675). La soledad laureada por San Benito y sus hijos en las Iglesias de España. Vol. 6. Provincia de Asturias y Cantabria. Madrid: Zafra
  • BALBOA DE PAZ, José Antonio (2005). El monasterio de Carracedo. Diputación de León
  • FERNÁNDEZ ORTIZ, Guillermo (2019). El archivo del monasterio cisterciense de Nuestra Señora de Belmonte (Asturias, España) en vísperas de la Reforma (1560). Espacio Tiempo Y Forma. Serie III, núm. 32
  • GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2006). Enciclopedia del Románico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • MANRIQUE, Angel (1649). Cisterciensium Annalium, Vol. 3. Lió: L. Anisson
  • QUADRADO, José María (1855). Recuerdos y bellezas de España. Asturias y León. Madrid: Repullés
  • RISCO, Fray Manuel (1793). España Sagrada, Oviedo, vol. 38. Madrid: B. Román
  • SANZ FUENTES, María Josefa (1991). Documentos del monasterio de Belmonte (1231-1263). Catálogo. Asturiensia medievalia, núm. 6
  • SOLANO FERNÁNDEZ-SORDO, Álvaro (2016). Monasterios y núcleos urbanos en la Asturias medieval, conflicto, acuerdo, convivencia y simbiosis. Civitas bendita. Universidad de León
  • YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. III. Madrid: Atlas

Situació:

El monestir de Belmonte estava situat al nord de la vila homònima, a l'oest d'Oviedo, en el camí cap al port de Somiedo