Monestir de San Juan de Corias
Monasterio de Corias / Monasterium Coriense
(Cangas del Narcea, Astúries)
Fotografia de Paradores, a Wikimedia
Es tracta d’un antic monestir benedictí fundat per un notable personatge de la cort, el comte Piniolo Jiménez († 1049), juntament amb la seva esposa Aldonza Muñoz († 1063). Hom suposa que, per la manca de descendents vius, els comtes van prendre la determinació de fundar aquesta casa, la qual van dotar amb els seus quantiosos béns. Més endavant, es va atribuir un origen miraculós a la narració d'aquesta fundació. L'any 1031, també hi va intervenir el rei Beremund III de Lleó, qui va fer donació als fundadors del territori on s'havia d'aixecar el monestir.
El monestir en restauració (2012)
El 1043, ja s'hauria aixecat una església provisional, i hom va designar l’abat Arias per posar-se al capdavant de la comunitat ja constituïda. Més endavant, es construiria una nova església. L'any 1046, Ferran I va concedir un fur al monestir, atorgant-li el senyoriu i domini jurisdiccional d’aquell territori. D'aquest lloc en depenia el priorat de San Miguel de Bárcena, fundat anteriorment per membres de la mateixa família. La primera església, d'una sola nau amb transsepte on s’obrien tres absis, tenia caràcter funerari i estava dedicada a Santa María. Entre altres, s'hi trobaven els sepulcres dels fundadors i, possiblement, el del rei Beremund I d’Astúries († 797).
La segona església, més àmplia, estava dedicada a San Juan Bautista i es va consagrar el 1113. Durant molts anys, les dues construccions van conviure. El monestir de Corias esdevingué un establiment de considerable importància, malgrat l’oposició i les diferències amb altres organismes i centres de poder. Els conflictes foren importants i, fins i tot, l'any 1211, hi intervingué el papa Innocenci III. Les coses es van agreujar als segles XIII i XIV, amb actuacions contràries a l’apropiada observança monàstica. Una visita episcopal de 1380 deixa entreveure aquell estat de coses. A finals del segle XV, la casa va començar a estar governada per abats comendataris, fins que el 1536 va entrar a formar part de la Congregació de San Benito de Valladolid.
La vinculació amb aquesta congregació donaria pas a una nova etapa de prosperitat, que es va reflectir en la reconstrucció del monestir a finals del segle XVI. El 1763, el lloc va resultar molt afectat per un incendi i es va haver de reconstruir una altra vegada, entre el 1774 i el 1808. La comunitat benedictina va arribar al seu final amb la desamortització de 1835, quan els monjos van abandonar el monestir. El lloc va tenir diverses utilitats fins que, el 1860, va passar a mans d'una comunitat de dominics. Més recentment, el 2002, la gran casa monàstica fou adquirida pel govern del Principat amb la finalitat de convertir-la en establiment hoteler, obra que es va portar a terme entre els anys 2007 i 2013, moment en què es va poder fer l’estudi arqueològic de l’indret.
Claustre
Fotografia de Paradores, a Wikimedia
Crist romànic (s. XII)
Fotografia de Joaquín Camacho, a Flickr
Sepulcre dels fundadors, a l'església (s. XVII)
Fotografia d'Adolfobrigido, a Wikimedia
Possible sepulcre de Beremund I d’Astúries, traslladat a l'església el 1659
Fotografia d'Adolfobrigido, a Wikimedia
- CUERVO, Dr. Fray Justo (1915). El Monasterio de San Juan de Corias. Salamanca: Imprenta Católica
- FERNÁNDEZ GARCÍA, Noelia (2022). La refundación del Monasterio de San Juan Bautista de Corias y su integración en la red de paradores. Estudios Turísticos, núm. 224
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro (2012). La iglesia fundacional del monasterio de Corias (Asturias) y los orígenes de la arquitectura monástica benedictina en el noroeste de la Península Ibérica. Pyrenae, núm. 43
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro (2012). La topografía funeraria del monasterio de Corias en la época medieval a partir de la arqueología y las fuentes escritas. Territorio, Sociedad y Poder, núm. 7
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro (2013). Evolución arquitectónica del monasterio de San Juan Bautista de Corias. Excavaciones arqueológicas en Asturias 2007-2012. Consejería de Educación, Cultura y Deporte
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro (2016). Arqueología de la arquitectura monástica en Asturias. San Juan Bautista de Corias. Consejería de Educación y Cultura
- GARCÍA ÁLVAREZ-BUSTO, Alejandro; ed. (2020). Asturias monástica. Catálogo de monasterios y revisión histórica arqueológica (siglos XI-XIX). Vol. 1. Anejos de Nailos n.º 7. Ovedo: KRK Ed.
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2006). Enciclopedia del Románico en Asturias. Aguilar de Campoo. Fundación Santa María la Real
- MARTÍNEZ VEGA, Andrés (2011). Monasterios medievales de Asturias. Oviedo: Cajastur, 2011
- RISCO, Fray Manuel (1793). España Sagrada, Oviedo, vol. 38. Madrid: B. Román
- YEPES, Fray Antonio de (1960). Crónica General de la orden de San Benito. Madrid: Atlas
El monestir es troba a Corias, municipi de Cangas del Narcea, aigües avall del riu Narcea