Convent de San Francisco de Santiago
San Francisco de Valdediós / Franciscans de Santiago / Vallis Dei
(Santiago de Compostel·la, la Corunya)
Tradicionalment, es considera que la fundació d’aquesta casa va ser inspirada pel mateix sant Francesc durant la seva estada en aquest lloc, amb motiu de la peregrinació que hauria realitzat per visitar el sepulcre de l’apòstol Sant Jaume, esdeveniment situat l’any 1214. Segons aquesta tradició, el fundador hauria estat Cotolay, a qui Francesc es va dirigir per encarregar-li l’empresa, que es va poder dur a terme gràcies a una intervenció miraculosa per finançar l’obra.
En realitat, els franciscans haurien arribat a Santiago cap al 1220 i van rebre el suport de l’arquebisbe Bernardo II. En els primers temps, ja van ocupar el lloc anomenat Vallis Dei, el mateix on encara s’aixeca el monestir actual. Aquell terreny, que després s’ampliaria, fou cedit pels benedictins de San Martiño Pinario. La construcció de la casa va ser lenta i es va finançar gràcies a la contribució de diversos personatges adinerats de la ciutat, entre els quals destacaria Fernán Pérez Cotolaya († 1238), nom que es relaciona amb el carboner Cotolay, qui, segons la tradició, hauria acceptat l’encàrrec fundacional de Francesc d’Assís.
Els principals promotors de l’església i del convent haurien estat probablement els Isorna, que disposaven d’un lloc de sepultura a la capella major. La primera església, construïda al segle XIII, seguiria el model mendicant de l’època: un edifici d’una nau única amb capelles laterals separades per contraforts interiors. Durant el segle XIV, aquest edifici es va ampliar amb l’addició d’una capçalera i un transsepte.
El conjunt conventual es va reconstruir entre els segles XVII i XVIII a causa del deteriorament de la construcció medieval. Durant la segona meitat del segle XVII es va refer la part conventual de la casa, organitzada al voltant de dos claustres. L’església primitiva es va enderrocar el 1741, i l’any següent es va iniciar la construcció de la nova església barroca, moment en què també es va modificar la seva orientació, que passà a ser nord-sud. L’antiga capçalera estaria situada als peus de l’església actual.
Claustre de la Portería
Fotografia de Wikimedia
Segon claustre
Fotografia de Wikimedia
Restes del claustre medieval
Postal antiga
Detall del Plano de la ciudad de Santiago
Juan López Freyre, 1796
Real Academia de la Historia
- CAAMAÑO, Jesús María (1957). La primitiva iglesia de San Francisco de Santiago de Compostela. Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, núm. 23
- CASTRO, Manuel de (ed. 1971). Crónica de la Provincia Franciscana de Santiago (1214-1614). Madrid: Archivo Ibero Americano
- GARCÍA ORO, José (2012). Francisco de Asís en Compostela. Aspectos de una tradición franciscana. Compostellanum, vol. 57-3/4
- MANSO PORTO, Carmen (2014). El convento de San Francisco de Valdediós, santuario de la tradición de la peregrinación de Francisco de Asís a Santiago de Compostela en 1214. Ad Limina, vol. 5
- PITA GALÁN, Paula (2014). Arquitectos, maestros de obras, canteros y carpinteros: los frailes legos en la fábrica del convento de San Francisco de Santiago. Ad Limina, vol. 5
- YZQUIERDO PERRÍN, Ramón (2014). Iconografías de san Francisco de Asís en Santiago: tradiciones leyendas y textos. Sémata, núm. 26
El convent de San Francisco de Santiago de Compostel·la es troba situat al nord de la catedral, més enllà del monestir de San Martiño Pinario