Canònica de Santa María de Sar
Santa María a Real do Sar / Col·legiata de Sar / Saris
(Santiago de Compostel·la, la Corunya)
La canònica de Santa María de Sar fou fundada per voluntat de Munio Alfonso, membre del capítol de la catedral de Santiago i bisbe de Mondoñedo entre els anys 1112 i 1134. En aquest darrer any, Munio es retirà a Compostel·la i inicià la construcció del monestir. Va morir l’any 1136, poc abans de materialitzar la fundació, i el bisbe Diego Gelmírez s’encarregà de portar-la a terme.
El mateix any 1136 es signà la carta fundacional, i el 1137 la fundació fou confirmada per Alfons VII. A causa d’aquest origen, les relacions entre aquesta comunitat de canonges de Sant Agustí i el capítol de la catedral foren bones. L’església es va aixecar entre el 1134 i el segle XIII, i tant l’obra com la mateixa canònica reberen el suport de la monarquia en forma de donacions de béns i drets (Ferran II de Lleó, Enric II de Castella, Joan II, entre d’altres). Al segle XVI, aquesta casa passava per una època de decadència, es convertí en una col·legiata i, poc després, l’any 1548, es va secularitzar.
En els segles següents es van dur a terme obres a l’antiga construcció romànica, que s’havia deteriorat amb el pas del temps. En aquest sentit, l’església encara mostra els seus murs desplomats i els arcbotants que es van haver d’afegir per garantir-ne l’estabilitat, compromesa des de començament del segle XVI per la poca consistència del terreny, a causa de la proximitat del riu Sar, i a causa de les obres per canviar la coberta, possiblement de fusta, per les voltes que actualment encara la cobreixen. Durant els segles XVII i XVIII es fa referència a la inestabilitat de l’edifici i s’impulsen treballs per assegurar-ne l’estabilitat. L’any 1851 es va convertir en parròquia, funció que encara manté.
L’església és medieval, de planta basilical, sense transsepte, amb tres naus i tres absis. Només es conserva la galeria del claustre situada al costat de l’església, gràcies al fet que es va emparedar per ajudar a estabilitzar-la. La resta del claustre es va enderrocar a mitjan segle XVIII per aixecar la casa prioral. Durant el segle XX es van dur a terme diverses campanyes de restauració per solucionar els problemes d’estabilitat.
- FERNÁNDEZ RUBIO, Sandra (2015). Colegiata de Santa María la Real de Sar. Desde la visión de sus problemas estructurales. Universidade da Coruña
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2013). Enciclopedia del románico en Galicia. A Coruña. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
- SINGUL, Francisco (2000). Santa María la Real de Sar. Xunta de Galicia