Monestir de San Paio de Antealtares
San Pedro / San Payo / San Pelayo / Ante Altares / Antealtaris
(Santiago de Compostel·la, la Corunya)
El monestir benedictí de San Paio de Antealtares té el seu origen en el culte desenvolupat en aquest lloc a partir de l’any 814, arran del descobriment del sepulcre de l’apòstol sant Jaume. En aquell moment, o poc després que Alfons II construís la primera església sobre la tomba del sant, cap al 820, es va delimitar un espai monàstic on una comunitat, sota la direcció de l’abat Ildefred, s’encarregava del culte.
A causa de la seva ubicació, aquest monestir, estretament vinculat a l’església que més tard es convertiria en catedral, fou conegut amb el nom d’Antealtares i posat sota l’advocació de sant Pere. L’any 997, la ciutat i les esglésies foren destruïdes per una ràtzia d’Almansor, fet que obligà el bisbe Pedro de Mezonzo a impulsar la seva reconstrucció. En aquest context, es va introduir una nova comunitat de clergues a l’església, que va anar guanyant protagonisme en detriment de la comunitat d’Antealtares. El 1075, el bisbe Diego Peláez inicià la construcció d’una nova església de grans dimensions per acollir l’important flux de pelegrins, fet que comportà l’enderroc del monestir d’Antealtares.
Davant aquesta nova situació, el 1077 es va signar la coneguda Concòrdia d’Antealtares, en la qual l’abat i el bisbe establiren les condicions d’ús dels nous espais que s’estaven construint. En aquest document consta que, en aquell moment, la casa d’Antealtares ja seguia la regla de Sant Benet. El 1095, el papa Urbà II autoritzà el trasllat de la seu episcopal d’Iria a Santiago, organitzant definitivament el capítol catedralici, fet que va restar protagonisme a la comunitat benedictina. El monestir canvià la seva antiga advocació per la de San Paio (Sant Pelagi) en algun moment indeterminat a començament del segle XII.
Durant el segle XIII, els benedictins cediren els terrenys del seu monestir per ampliar la catedral i iniciaren la construcció d’un nou establiment que quedava separat d’aquesta església per l’actual plaça de Quintana, antic cementiri. A finals del segle XV, aquesta casa experimentà canvis a causa de la reforma observant que afectà el món monàstic de l’època. Com a resultat, les comunitats de San Paio de Antealtares, en decadència, i la de San Pedro de Fóra (una altra casa benedictina de la ciutat) es traslladaren a una tercera casa benedictina de Santiago: San Martiño Pinario, fet que es materialitzà l’any 1495.
Paral·lelament, en aquella mateixa època, es reformaren les cases benedictines femenines de Galícia, que també travessaven una crisi. Es va proposar reunir aquestes comunitats a l’antic monestir d’Antealtares, rescindint un acord anterior d’establir-hi un col·legi. L’actuació es concretà el 1499, traslladant les monges des de diversos monestirs i reformant els seus costums amb normes molt més estrictes, fet que provocà l’oposició de moltes religioses. La nova casa mantingué el control sobre els béns d’una quinzena de monestirs suprimits, escampats per tot Galícia. A més, el mateix monestir fou reconstruït, amb obres que s’allargaren fins a començament del segle XVIII.
Cor
Cor
Armari de relíquies
Retaule de la Mare de Déu de la O (s. XVII)
- BUJÁN RODRÍGUEZ, María Mercedes (2002). Abadologio femenino: monasterio de Benedictinas de San Payo de Ante-Altares. Xunta de Galicia
- COLOMBÁS, Benito G. (1980). San Pelayo de Antealtares, historia, espíritu y vida de un monasterio compostelano. Santiago: Velograf
- FERNÁNDEZ CASTIÑEIRAS, Enrique; i altres; dir. (2007). Arte Benedictino en los caminos de Santiago. Opus Monasticorum II. Xunta de Galicia
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- LÓPEZ FERREIRO, Antonio (1899). Historia de la Santa A. M. Iglesia de Santiago de Compostela. Santiago: Seminario Conciliar
- NODAR, Victoriano (2004). La cabecera de la Catedral de Santiago: un espacio abierto para los monjes de Antealtares. Boletim interactivo da Apha, núm. 4
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
- VILLAMIL, Xesús (2000). San Paio de Antealtares. Xunta de Galicia
- YEPES, Antonio de (reed. 1959). Crónica General de la Orden de San Benito. Madrid: B. Autores Cristianos
El monestir d’Antealtares es troba molt a prop de la catedral de Santiago, separat d’aquesta per una plaça