Malgrat que es conserva bona part de l’arxiu del monestir de Santa María de Monfero, el seu recorregut històric encara presenta alguns interrogants. Sa Bravo esmenta un eremitori i posteriorment un monestir benedictí del qual hom té notícies l’any 934, que després s’hauria extingit. En aquell indret s’hi hauria aixecat una ermita dedicada a San Marcos, de la que hi ha notícies cap al 1112.
Més endavant, Alfonso Bermúdez i Pedro Osorio van treballar per establir en aquella ermita el nou monestir de Monfero, una fundació que seria oficialitzada el 1135 per Alfons VII. Per començar la vida monàstica, hi van arribar monjos del monestir de Santa Marina de Corullón (Lleó), entre els quals destacava Munio, el primer abat d’aquesta casa. El 1136, els promotors Bermúdez i Osorio van ingressar com a monjos a la comunitat. Des del seu inici, Monfero va gaudir del suport de la família Traba, que va efectuar diverses donacions a la casa. També hi van intervenir diferents monarques, com ara Ferran II de Lleó, Ferran III de Castella i Alfons X, entre d’altres.
L’any 1147, Monfero es va afiliar al Cister, passant a dependre del monestir de Sobrado, malgrat que les cròniques oficials cistercenques esmenten la data de 1201. Al segle XV, després de l’adopció del règim de comenda, que hauria afectat negativament la seva situació econòmica, el monestir es trobava en decadència. Més endavant, es va reformar, de manera que el 1506 s’integrà a la Congregació de Castella. Aquesta integració va facilitar la reconstrucció de les dependències monàstiques, una obra que va començar el 1620, quan es va enderrocar la primitiva església romànica, i que es va perllongar fins al segle XVIII. La nova església fou inaugurada el 1655.
Ja al segle XIX, a més de patir els efectes de la situació política general, el 1803 un llamp va afectar l’estructura de l’església. El monestir també patí indirectament els efectes de la Guerra del Francès. En aquell moment, s’estava renovant el claustre de l’hostatgeria renaixentista (s. XVI-XVII), però el nou claustre va quedar inacabat. Posteriorment, fou exclaustrat temporalment durant el Trienni Liberal, cosa que va afectar greument el lloc. Finalment, el 1835 es va suprimir i fou exclaustrat de manera definitiva, tot i que en el mateix segle XIX hi hagué un intent de recuperació per part del mateix orde del Cister.
Del conjunt monàstic, es conserva l’església del segle XVII, tot i que a mitjan segle XX es va intentar traslladar-ne la façana a un altre indret, iniciativa que, afortunadament, no va prosperar. El 1879, bona part de l’església havia quedat en ruïnes i la resta de les dependències es trobaven en un estat lamentable. Durant la segona meitat del segle XX es van dur a terme algunes obres de consolidació. Malgrat tot, la situació del monestir no ha millorat i els projectes de restauració i recuperació per dedicar-lo a altres activitats no han pogut avançar.
Filiació de Monfero
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Fotografia de José Antonio Gil Martínez, a Wikimedia
Fotografia d'Oilisab, a Wikimedia
Sepulcre de Nuño Freire de Andrade (s. XV)
Fotografia d'Oilisab, a Wikimedia
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LÓPEZ SANGIL, José Luis (2010). El monasterio de Santa María de Monfero (La Coruña) cerca de 900 años de arte pendientes de restauración. Restauro, núm. 7
- LÓPEZ SANGIL, José Luis (2020). El monasterio cisterciense de Santa María de Monfero en su documentación (1088-1300). Nalgures 16
- LORENZO ASPRES, Alberta (2010). O caso do mosterio de Monfero. Evolución, ruína e restauración. Estudios Mindonienses, núm. 26
- LORENZO ASPRES, Alberta (2020). Reconstrucción del desaparecido claustro renacentista de Santa María de Monfero. Expresión Gráfica Arquitectónica, 25
- NOVO CAZÓN, José-Luis (1996). Los monasterios eumeses de Caaveiro y Monfero en tierras del antiguo condado de Vilalba. Cátedra, núm. 6
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2013). Enciclopedia del románico en Galicia. A Coruña. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). Monasterios cistercienses. Sobrado de los Monjes, Santa María de Monfero. La Corunya: Librigal
- YAÑEZ NEIRA, Damián; coord. (2000). Monasticón cisterciense gallego, vol. 2. Lleó: Edilesa
Monfero es troba en un indret apartat, a llevant de la ria de Betanzos