Monestir de San Xoán de Caaveiro
Canònica de Caaveiro / San Juan de Caaveiro / Calavario
(A Capela, la Corunya)
Es tracta d’una canònica agustiniana, l’origen de la qual s’ha relacionat amb la figura de sant Rosendo de Celanova, que hauria organitzat aquesta casa a partir d’un establiment eremític anterior. Al voltant de l’any 936, Rosendo va efectuar una donació a favor d’aquest monestir, tot i que l’autenticitat del document que ho acredita ha estat posada en dubte. Es creu que en aquella època el monestir podria haver estat benedictí, transformant-se posteriorment en una canònica regular.
Hom suposa que l’adopció de la regla de Sant Agustí s’hauria produït amb l’arribada de Pedro, bisbe de Mondoñedo, qui, l’any 1111, es va retirar a Caaveiro amb una comunitat de canonges. Aquesta comunitat hauria conviscut temporalment amb la benedictina, potser fins al 1120, encara que algunes fonts situen aquest canvi en una data molt posterior. El 1147 es documenta una donació d’Alfons VII a favor del monestir, i, a partir d’aquell moment, hi ha constància d’altres documents similars que recullen donacions i privilegis atorgats pels monarques.
Cap al segle XV, la canònica es va posar sota el patrocini de la casa dels Andrade. El lloc va adquirir el caràcter de col·legiata, títol que va mantenir fins a l’any 1788, quan, a causa del seu estat de decadència, es va intentar traslladar-la a Ferrol. Aquesta operació, però, no es va materialitzar, i el lloc va quedar pràcticament sense comunitat. Després de la desamortització, el monestir va passar a mans particulars i el conjunt va ser molt modificat pel seu propietari. Actualment, és propietat pública i ha estat restaurat.
El monestir està situat en un terreny molt accidentat, sobre un esperó rocós que domina el riu Eume. Aquesta orografia va condicionar la construcció del conjunt monacal, que posteriorment va patir la pèrdua de bona part dels seus edificis. A això cal afegir-hi les modificacions i adaptacions efectuades pels seus propietaris. Es conserva una de les dues esglésies que hi havia; la més gran, anomenada col·legiata, s’ha perdut, i la capella que es manté es va reconstruir al segle XIX.
Planta de la canònica (1759)
- ANDRADE, José (1997). El monacato benedictino y la sociedad de la Galicia medieval (siglos X al XIII). Sada: O Castro
- ESTRAVIZ GARCÍA, Víctor (2024). Sociedad, producción y poder en el entorno de un dominio monástico: el monasterio de Caaveiro entre los siglos XI y XIII. Universidad de Santiago de Compostela
- FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, Alberto (2006). La real colegiata de san Juan de Caaveiro, nuevos datos sobre su arquitectura. De arte, núm. 5
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- GURRUCHAGA, Marina (1999). La fundación del monasterio de Caaveiro (La Coruña), nueva documentación. Faventia, núm. 21
- LÓPEZ FERREIRO, Antonio (1899). Historia de la Santa A. M. Iglesia de Santiago de Compostela. Santiago: Seminario Conciliar
- NOVO CAZÓN, José-Luis (1996). Los monasterios eumeses de Caaveiro y Monfero en tierras del antiguo condado de Vilalba. Cátedra, núm. 6
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2013). Enciclopedia del románico en Galicia. A Coruña. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
El monestir es troba al parc natural de les Fragas do Eume, prop d’aquest riu i a llevant de Pontedeume