Monestir de San Xulián de Moraime

L’any 1119, Alfons VII de Lleó (1105-1157), que s’havia refugiat en aquest monestir durant uns anys, li va atorgar un privilegi que incloïa la creació d’un territori sota la seva jurisdicció, a més de proporcionar ajuda per a la reconstrucció de la casa, ja que havia quedat destruïda per una incursió sarraïna. En aquesta restauració es va reconstruir completament l’església primitiva. A finals de la seva vida, el mateix monarca encara va fer altres donacions a Moraime. En el futur, el monestir continuaria beneficiant-se d’altres operacions similars impulsades pels seus successors al tron.

Es conserva l’església romànica, del segle XII, amb algunes modificacions. És de planta basilical, amb tres naus i tres absis; el central, però, és actualment de planta rectangular, resultat d’una reconstrucció que li va fer perdre els trets romànics originals. La portada principal, a ponent, presenta un timpà amb set personatges, i les arquivoltes que l’envolten també contenen decoració escultòrica, igual que les columnes laterals, que inclouen altres figures. Una segona portada, situada a la façana sud, està centrada per un timpà amb una representació del Sant Sopar. La resta dels elements d’aquest portal també estan esculpits, però la seva lectura és més difícil a causa del desgast de la pedra.