Monestir de San Martiño de Xubia
San Martín de Jubia / Xuvia / Mosteiro do Couto
(Narón, la Corunya)
San Martiño de Xubia és un antic monestir documentat des de l'any 977, quan era un establiment doble i de propietat particular de la família Traba. Tanmateix, la seva fundació és anterior, possiblement al voltant de l'any 846. Amb el temps, el monestir es va relacionar amb els cluniacencs fins que, l'any 1113, Pedro Fróilaz de Traba i les seves germanes van formalitzar la donació d'aquest lloc al monestir de Cluny, convertint-lo en un priorat d'aquella casa borgonyona.
En aquella època, les comunitats masculina i femenina es van separar en dos monestirs diferents: aquest, destinat als benedictins, i un segon edifici adjacent, reservat a les monges. Les religioses hi van romandre fins a començaments del segle XVI, moment en què les cases femenines d'aquest ordre es van reorganitzar i van ser incorporades al monestir de San Paio de Antealtares, a Santiago de Compostel·la. Durant els segles XIII i XIV, el monestir va acumular un llarg historial d'incompliments de l'observança religiosa, amb episodis diversos que van posar a prova els visitadors que intentaven redreçar la situació. A més, el conjunt va patir una manca significativa de manteniment en les seves estructures. L'any 1518, es va integrar a la Congregació de San Benito de Valladolid i va passar a dependre del monestir de San Salvador de Lourenzá (Lugo).
El monestir fou suprimit l'any 1836, arran de la desamortització, en un moment en què ja es trobava en plena decadència. Actualment, l'església, que ha assumit funcions parroquials, presenta una planta basilical, sense transsepte, amb tres absis semicirculars que rematen l'extrem oriental de les naus, les quals estan dividides en cinc trams. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII que ha experimentat diverses modificacions a causa de noves edificacions i restauracions. La façana principal, orientada a l'oest, ha estat profundament alterada per la construcció d'un pòrtic i d'un campanar, finalitzat l'any 1782.
Fotografia de FirkinCat, a Wikimedia
Fotografia de PepedoCouto, a Wikimedia
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2013). Enciclopedia del románico en Galicia. A Coruña. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SOUTO, Arturo (1981). Sinopsis monográfica del monasterio benedictino de San Martín de Jubia o del Couto. Pontedeume: L. Torre
- YZQUIERDO PERRÍN, Ramón (2012). San Vicente de Pombeiro y San Martín de Xubia: dos monasterios benedictinos pertenecientes a Cluny. Anuario brigantino, núm. 35
El monestir pertany al municipi de Narón, a prop de Ferrol, i està situat a la vora de la ria que porta aquest nom