Fundat pel comte Osorio Gutierres abans de l’any 947 i que va dotar econòmicament el 969. Es tractaria d’un monestir doble, amb monjos i monges, segons es desprèn del text d’una donació efectuada el 958 per Ordoni IV de Lleó i en altres documents de l’època, tot i que aquest punt és motiu de discussió. Hom considera el fundador com a sant i és conegut amb el sobrenom de “conde santo”, aquest personatge va ingressar com a monjo en el monestir per ell fundat i va viatjar a Terra Santa. El 1505, com molts altres monestirs de l’època, va ingressar a la congregació de San Benito de Valladolid. Durant el segle XVII i XVIII es van portar a terme importants obres de reconstrucció del monestir de manera que va perdre el seu caràcter medieval. Fou suprimit el 1835 amb la desamortització, després encara va patir un incendi (1878) i entre el 1910 i 1942 va recobrar la vida monàstica, amb l’arribada d’una comunitat depenent del monestir de  Samos.