Monestir de San Xulián de Samos
Mosteiro de San Xulián de Samos / San Julián de Samos / Sámanos
(Samos, Lugo)
Façana de l'església (s. XVIII)
San Xulián de Samos és un monestir d’origen antic, hom atribueix la seva fundació a sant Martí de Dumio, bisbe de Braga del segle VI. Una inscripció, ara perduda, situaria aquesta fundació a mitjan segle VII, en època del bisbe Ermefredo (c. 653-c. 656), segurament es tracta del moment en què es va restaurar o reformar la casa primitiva. Després, cap a l'any 714, el monestir seria una de les víctimes de l’ocupació sarraïna del territori i quedaria abandonat.
El rei Fruela I d’Astúries († 768) va cedir el lloc de Samos a l’abat Argerico i a la seva germana Sarra, fugitius d’un indret indeterminat de la Península, amb la intenció de restaurar el monestir. Aquesta donació fou confirmada l’any 811 pel rei Alfons II. En aquella època, podria tractar-se d’un monestir doble. El 785, Samos va participar en la fundació del monestir de San Esteban de Calvor (Sarria, Lugo). A mitjan segle IX, el rei Ramir I va donar el monestir a l’abat i bisbe Fatalis, una concessió que Ordoni I va ratificar el 853. Malgrat les successives donacions i confirmacions documentades, el 922 el monestir havia perdut part de la seva vitalitat: l’observança havia decaigut i part de la comunitat s’havia dispersat. Per aquest motiu, aquell mateix any, el rei Ordoni II (c. 872-924) va encomanar a l’abat de Santa María de Penamaior la restauració del monestir, que incloïa una dotació econòmica.
Amb el temps, la comunitat monàstica va prosperar. El monestir va rebre nombroses donacions i adquirí drets, reconeguts oficialment en un document signat l’any 1175 pel papa Alexandre III. Al segle XII, ja sota la regla benedictina, Samos va gaudir d’una llarga època de prosperitat, malgrat els conflictes amb el poder episcopal. El 1491, s’hi va imposar una reforma, i el 1505 va integrar-se a la Congregació Benedictina de Valladolid. El 1517, en el context d’aquelles reformes, el monestir de Santa María de Ferreira de Pallares (Guntín) passà a dependre’n. Als anys trenta del segle XVI, un incendi devastador va destruir bona part del monestir, fet que va obligar a reconstruir-ne els edificis.
Portal romànic (s. XII)
Portal romànic (s. XII)
A la segona meitat del segle XVI, es va erigir un nou claustre gòtic que substituïa l’anterior, d’època romànica. Les obres es van prolongar durant les dècades següents, incloent la construcció d’un segon claustre, iniciat a finals del segle XVII. Un dels personatges més destacats vinculats al monestir fou l’escriptor i monjo Benito Feijoo. En comparació amb altres monestirs, Samos no va patir greument les conseqüències de la Guerra del Francès, tot i que va acollir un hospital militar.
El monestir fou exclaustrat temporalment durant el Trienni Liberal i definitivament el 1835-1836. El 1848, els edificis passaren a mans municipals, després a l’Estat i, finalment, a l’Església, fet que va permetre el retorn d’una comunitat benedictina el 1880. Aquesta comunitat va contribuir posteriorment a la recuperació d’altres monestirs gallecs. El 1951, el monestir va patir un altre incendi, que va causar greus desperfectes i la pèrdua de part de l’arxiu i la biblioteca. Des de llavors, s’ha treballat en la restauració del conjunt monàstic.
Claustre de Las Nereidas (s. XVI)
Claustre de Las Nereidas (s. XVI)
Entre les construccions més destacades hi ha la capella de San Salvador, o del Ciprés, un edifici preromànic relacionat amb els primers temps del monestir. Les altres dependències daten dels segles XVII i XVIII, així com de les restauracions posteriors a l’últim incendi. El monestir compta amb dos claustres: un del segle XVI i l’altre del XVII.
Font de Las Nereidas (s. XVI)
Claustre de Las Nereidas (s. XVI)
Claustre de Las Nereidas (s. XVI)
Claustre de Las Nereidas (s. XVI)
Claustre de Feijoo (s. XVII-XVIII)
Claustre de Feijoo (s. XVII-XVIII)
Claustre de Feijoo (s. XVII-XVIII)
Església (s. XVIII)
Església
Església
Església
Església
Església
Juan B. Palomino (1781)
Bibioteca Nacional de España
Capella de San Salvador, o del Ciprés (s. IX-X)
Capella de San Salvador, o del Ciprés
Fotografia de Davidh820, a Wikimedia
- ARIAS CUENLLAS, Maximino (1992). Historia del monasterio de San Julián de Samos. Samos: Monasterio de Samos
- FERNÁNDEZ CASTIÑEIRAS, Enrique; i altres; dir. (2007). Arte Benedictino en los caminos de Santiago. Opus Monasticorum II. Xunta de Galicia
- FOLGAR DE LA CALLE, M. Carmen; dir. (2007). San Xulián de Samos Opus Monasticorum III. Xunta de Galicia
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- LÓPEZ SALAS, Estefanía (2016). Descubriendo un paisaje histórico el espacio cercado del monasterio de San Julián de Samos en el siglo XIX. Revista de História da Arte, núm. 5
- LÓPEZ SALAS, Estefanía (2017). La reforma de la abadía de Samos entre 1491 y 1637: desvelando la lógica de los cambios arquitectónicos. Imago temporis: Medium Aevum, núm. 11
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2018). Enciclopedia del Románico en Galicia. Lugo. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 1. La Corunya: Librigal
- SANDOVAL, Prudencio de (1601). Primera parte de las fundaciones de los monesterios del glorioso Padre San Benito. Madrid: L. Sánchez
- ZARAGOZA PASCULA, Ernesto (1996). Abadologio del monasterio de San Julián de Samos (siglos VIII-XX). Estudios Mindonienses, núm. 12. Diócesis Mondoñedo-Ferrol
El monestir de San Xulián de Samos es troba situat al sud-est de Sarria, en ple Camí de Sant Jaume