Fundat abans de l’any 898 pel comte Ero Fernández i la seva esposa Elvira, en aquella data la comtessa va efectuar una important donació de béns al monestir, quan aquest ja tenia activitat. Esdevingué un cenobi de patrocini particular dels comtes, els quals cap el 1100 van fer que la casa adoptés la Regla de Sant Benet. Durant els segles XIII i XIV el monestir es va anar desenvolupant amb certa normalitat esdevenint una casa de dimensions regulars, tot i que al segle XV va entrar en decadència, fins que a finals d’aquell segle fou reformat i seguidament, el 1517, una butlla de Lleó X el va sotmetre a San Xulián de Samos, ja dintre de la Congregació Benedictina de Valladolid. Va mantenir la seva activitat fins l’exclaustració, el 1835.