Monestir de San Martiño de Mondoñedo
Basílica de San Martiño / San Martín / Monasteruim Maximi / Mindunieto
(Foz, Lugo)
La història de San Martiño de Mondoñedo transcorre en paral·lel amb la de la diòcesi de Mondoñedo (avui Mondoñedo-Ferrol), els orígens de la qual són poc clars i es troben envoltats de llegendes i relats no contrastats. En aquest sentit, cal esmentar la narració segons la qual el primer bisbe hauria estat Zebedeu, el pare de sant Jaume el Major i de sant Joan Evangelista.
Al segle VI ja s’esmenta la diòcesi Britoniense, de la qual es desconeix amb certesa la seva seu, tot i que hi ha constància que dins del seu territori hi havia el monestir Maximi, que alguns autors han volgut identificar amb aquest indret. Sembla que els britons podrien ser identificats amb un poble cristià que hauria arribat a aquestes terres i desenvolupat un sistema organitzatiu anàleg al d’una diòcesi, que amb el temps va evolucionar com a tal. El primer bisbe conegut seria Mailoc, qui va participar en el segon Concili de Braga, l’any 572. Aquella diòcesi, que també s’ha volgut situar al lloc de Bretoña, hauria desaparegut el 716 a causa de la invasió sarraïna.
Cap al 866, va arribar a la zona l’abat i bisbe Sabaric, procedent del monestir i diòcesi de Dume/Braga, que es va veure obligat a traslladar el monestir i la seu episcopal a terres més segures. El lloc triat fou Mindunieto, fet que fa pensar que el monestir Maximi es trobava en aquest indret. El monestir va continuar desenvolupant-se en aquest nou assentament sota la direcció d’un abat-bisbe, convertint-se en el centre d’una diòcesi hereva de Dume i, de manera indirecta, de Bretoña, que s’havia perdut.
Il·lustració d'un goigs
Biblioteca Nacional de España
Un dels personatges més destacats del monestir fou sant Rosendo (907-977), bisbe entre els anys 925 i 947, a qui s’atribueix la construcció d’una gran església catedral a San Martiño de Mondoñedo, a més de mantenir una intensa activitat en el desenvolupament de les cases monàstiques de la seva diòcesi. Cal esmentar especialment la seva participació en la fundació de San Salvador de Celanova. Aquest monestir va ser la seu de la diòcesi fins que el 1113 es va determinar el seu trasllat a Villamayor del Valle de Brea, actualment Mondoñedo, fet que la reina Urraca va confirmar el 1117.
Des del 1957, la diòcesi porta el nom de Mondoñedo-Ferrol. Després del trasllat de la diòcesi, San Martiño va continuar la seva activitat monàstica, però a partir del 1156 ho va fer com a canònica regular vinculada a la catedral de Mondoñedo. Aquesta activitat es va mantenir fins a la seva supressió el 1534. L’església de San Martiño de Mondoñedo és un edifici essencialment romànic, de tres naus, construït durant l’últim quart del segle XI i el començament del segle XII sobre una església anterior, més senzilla, possiblement la de l’abat Rosendo.
Interior de l'església
Fotografia del Catálogo monumental de la provincia de Lugo (1911-1912)
Catálogo Monumental de España
Antependi (s. XI)
Decoració mural de la volta sud (s. XII)
Esquema de la planta de l'església
- BESTEIRO, Blanca (2009). As pinturas murais da Catedral de san Martiño de Mondoñedo. Foz. (Lugo). Estudios Mindonienses, 25
- CAL PARDO, Enrique (2007). Breve historia de la diócesis de Mondoñedo. Rudesindus miscelánea de arte e cultura. Núm. 1. Mondoñedo
- CARRIEDO TEJEDO, Manuel (2007). XI centenario de San Rosendo (907-2007) patrono de Mondoñedo-Ferrol y "símbolo de Galicia". Rudesindus, núm. 1
- CASTIÑEIRAS, Manuel A. (2011). Apostillas al "Iter picturae sancti Iacobi" las pinturas murales de San Martiño de Mondoñedo, el "scriptorium" compostelano y el tesorero Bernardo. Compostellanum, vol. 56
- FLOREZ, Henrique (1789). España Sagrada. Vol. 18. De las Iglesias Britoniense y Dumiense. Madrid: Pedro Marín
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la Alta Edad Media. La Coruña: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- IRAZU RIVEIRA, Ramón (2010). San Martiño de Mondoñedo: de la singularidad del enclave a la prodigiosa arquitectura. Rudesindus miscelánea de arte e cultura. Núm. 6. Mondoñedo
- LÓPEZ FERREIRO, Antonio (1907). Biografía de San Rosendo. Mondoñedo: H. Mancebo
- PÉREZ LÓPEZ, Segundo L. (2006). San Rosendo e Mondoñedo. Razóns para un centenario (907-2007). Estudios mindonienses, núm. 22
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Diputación Provincial de Ourense
- RODRÍGUEZ DÍAZ, José Mª (2010). La sede episcopal de los britones. Rudesindus miscelánea de arte e cultura. Núm. 6. Mondoñedo
- SÁNCHEZ-PARDO, José Carlos i altres (2018). Arqueología y arquitectura de San Martiño de Mondoñedo (Foz, Lugo). Revisión crítica y nuevas aportaciones. Quintana
- VILLA-AMIL Y CASTRO, José; i altres (2009). La Catedral de Mondoñedo, su historia y descripción, sus pinturas murales, accesorios, mobiliario, bronces y orfebrería, vestiduras y ropas sagradas. Estudios mindonienses, núm. 25
- YZQUIERDO PERRIN, Ramón (1994). De Arte et Architectura: San Martín de Mondoñedo. Lugo: Diputación Provincial
- YZQUIERDO PERRÍN, Ramón (2000). Las catedrales de la diócesis de Mondoñedo en la Edad Media. El legado cultural de la iglesia mindoniense
El monestir es troba a ponent de Foz, municipi al qual pertany, en un indret apartat de la costa cantàbrica