El monestir benedictí de San Salvador de Celanova fou fundat per iniciativa de Rosendo Gutérrez (sant Rosendo, 907-977), bisbe de Dume-Braga (Portugal). Rosendo provenia d’una família noble; el seu germà, Froila, va rebre l’any 935 les terres que l’any següent destinaria a la fundació del monestir. Aquest establiment ja estava en funcionament el 938, com ho demostra la primera donació documentada a favor seu, efectuada per Ilduara, mare de Rosendo.
Façana de l'església, acabada el 1653
Inicialment, el monestir de Celanova mantenia vincles amb el de Santo Estevo de Ribas de Sil, del qual procedia la primera comunitat monàstica. Entre aquells monjos arribà Fránquila, designat per Rosendo com a primer abat. El 959, després de la mort de Fránquila, Rosendo va assumir personalment el càrrec d’abat fins a la seva mort, el 977. Durant els primers anys del segle XII, el monestir adoptà la regla de Sant Benet i quedà sotmès al bisbat d’Ourense, fet que provocà litigis per preservar-ne la independència.
Aquests plets no es resolgueren definitivament fins al 1221, quan el cenobi passà a formar part de la diòcesi d’Ourense, però mantenint la jurisdicció sobre diverses parròquies. Amb el temps, gràcies al suport de la monarquia, es convertí en un establiment influent i poderós, amb diversos priorats dependents (Santa Comba de Bande, San Pedro de Rocas, San Salvador de Coruxo, San Pedro de la Nave, Santa Comba de Naves, entre d’altres) i un notable patrimoni. Després d’un període en què fou governat per abats comendataris, el monestir s’incorporà el 1506 a la Congregación de San Benito de Valladolid, fet que li donà un nou impuls.
Sant Benet, a la portada de l'església
Això es reflecteix en les construccions que s’hi van fer durant els segles posteriors, com ara l’església barroca del segle XVII, que substituí l’anterior edifici romànic. Amb l’exclaustració de 1835, es posà fi a la vida monàstica de San Salvador de Celanova. L’església esdevingué parròquia, mentre que les altres dependències monàstiques es destinaren a usos diversos, com ara caserna, presó, ajuntament i escoles. Malgrat tot, el conjunt monàstic s’ha conservat notablement bé, tant pel que fa als edificis com al mobiliari.
De l’etapa inicial destaca la capella de San Miguel, una construcció del segle X que, segons una inscripció, fou dedicada a la memòria de Froila, germà del fundador. La funció d’aquesta capella dins el complex monàstic no és del tot clara, però sembla haver estat prou rellevant per ser preservada en les posteriors reconstruccions del monestir. L’església fou reconstruïda completament durant la segona meitat del segle XVII. Tot i la construcció d’un nou cor, també es conserva el cor alt, datat de finals del segle XV. Les dependències monàstiques s’organitzen al voltant de dos claustres.
Rerecor
Porta del rerecor
Cor
Retaule major
Retaule major
Retaule major
Montpellier Méditerranée Métropole
Retaule de Sant Rosendo
Sant Rosendo
Cor alt (s. XV-XVI?)
Cor alt (s. XV-XVI?)
Sagristia
Claustre de "las Procesiones"
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Capella de San Miguel
Capella de San Miguel
Esquema de la planta de la capella de San Miguel
Capella de San Miguel
Capella de San Miguel
Capella de San Miguel
- BARRAL RIVADULLA, Mª Dolores (2009). Diálogos artísticos en el siglo X. La imagen arquitectónica de San Miguel de Celanova. Cuadernos de estudios gallegos, núm. 56
- CARRIEDO, Manuel (2009). San Rosendo, la Familia Real y los orígenes de Celanova. Rudesindus, núm. 5
- FERNÁNDEZ CASTIÑEIRAS, Enrique; i altres; dir. (2007). Arte Benedictino en los caminos de Santiago. Opus Monasticorum II. Xunta de Galicia
- FREIRE CAMANIEL, José (1998). El monacato gallego en la alta edad media, vol. II. La Corunya: Fund. Pedro Barrié de la Maza
- LÓPEZ QUIROGA, Jorge (2007). Monasteria et territoria en la Galicia interior en torno al año mil. El monasterio de San Salvador de Celanova. Actas del III Encuentro Internacional e Interdisciplinar sobre la alta Edad Media en la Península Ibérica
- PÉREZ RODRÍGUEZ, Francisco Javier (2008). Mosteiros de Galicia na Idade Media. Ourense: Deputación Provincial de Ourense
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1972). El monacato en Galicia. Vol. 2. La Corunya: Librigal
- SÁ BRAVO, Hipólito de (1982). El monasterio de Celanova. Lleó: Everest
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto (2000). Abadologio del monasterio de San Salvador de Celanova (Siglos X-XIX). Compostellanum, vol. 45/1-2
Celanova està situat al sud d’Ourense