Monestir de San Pedro de la Nave
San Pedro del Esla / San Pedro de Tunis
(San Pedro de la Nave-Almendra, Zamora)
El monestir de San Pedro de la Nave, conegut en època medieval com San Pedro del Esla, s’esmenta en un document, que ha arribat per còpies posteriors, que tracta d’una donació efectuada l’any 907 pel rei Alfons III a aquesta casa, on figura el seu abat, Servodeo, personatge que torna a ser esmentat en una nova donació de l’any 922. Hom ha considerat que el monestir s’hauria fundat a l’època de la repoblació del territori, al voltant de l'any 900.
En una data indeterminada, aquest monestir va passar a dependre de San Salvador de Celanova (Ourense) en qualitat de priorat, hom coneix que durant el segle X, aquell monestir gallec va adquirir algunes possessions en aquest territori. La primera notícia del priorat de San Pedro de la Nave, depenent de Celanova, no es troba fins al 1222, a finals del segle XV va passar a dependre de San Benito de Valladolid. El topònim de Nave probablement té a veure amb el pas de barca que hi havia prop de l'església, sobre el riu Esla, del que el priorat en va tenir els drets fins a la desamortització.
Més que per la seva condició monàstica, aquest lloc és cèlebre per la seva església preromànica, força coneguda. És difícil establir l’època de la seva construcció, obra que hom ha situat en època visigòtica (a finals del segle VII), que hauria tingut algunes reconstruccions i modificada cap al segle X per mossàrabs, després de la recuperació del territori. De totes maneres, tant la seva història com el procés constructiu és objecte d’opinions diverses.
El seu estudi té la dificultat afegida de què l’edifici no es conserva en el lloc original, entre els anys 1931 i 1932 es va procedir al seu trasllat a causa de la construcció de l’embassament de Ricobayo, sobre l’Esla. Aquella operació fou encarregada a l’arquitecte Alejandro Ferrant, sota la direcció de Manuel Gómez Moreno qui, el 1903, havia donat a conèixer i valorat l’església, que fins aquell moment havia passat pràcticament desapercebuda, encara que no desconeguda.
Aus
Daniel i els lleons
Sacrifici d'Isaac
Sant Tomàs
Sant Pere
Fotografia publicada al
Catálogo Monumental de España. Provincia de Zamora (1903)
Fotografia publicada al
Catálogo Monumental de España. Provincia de Zamora (1903)
- CABALLERO, Luis (1997). La iglesia de San Pedro de la Nave (Zamora). Arqueología y arquitectura. Archivo español de arqueología. Vol. 70. Nº 175-176
- CABALLERO, Luis; coord. (2004). La iglesia de San Pedro de la Nave (Zamora). Diputación de Zamora
- CABALLERO, Luis; i altres (1997). San Pedro de la Nave (Zamora). Excavación arqueológica en el solar primitivo de la iglesia y análisis por dendrocronología y carbono-14 de su viga. Anuario del Instituto de Estudios Zamoranos, núm. 14
- GÓMEZ-MORENO, Manuel (1903). Catálogo Monumental de España: Provincia de Zamora
- GONZÁLEZ BALASCH, María Teresa (1989). San Pedro de la Nave, Priorato de Celanova, según un manuscrito dle siglo XVII. Primer congreso de historia de Zamora
- GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, Rafael (2020). El privilegio de Alfonso III a San Pedro de la Nave del año 907. Más Vale Volando
- HOPPE, Jean-Marie (2004). Ensayo sobre la escultura de San Pedro de La Nave. La iglesia de San Pedro de la Nave (Zamora). Diputación de Zamora
- HOYOS, Julio (1917). Templos visigodos de España. San Pedro de la Nave. La Esfera, núm. 194
- ILLANA, Laura; i altres (2008). La iglesia visigótica de San Pedro de la Nave. Zamora
- LLIDÓ MIRAVÉ, Javier (2019). El papel de la epigrafía en la datación de San Pedro de la Nave. Boletín del Archivo Epigráfico, núm. 4
- LORENZO ARRIBAS, Josemi (2003). San Pedro de la Nave (Zamora). Interpretaciones eruditas y populares sobre el origen de un templo y sus leyendas. Culturas Populares, núm. 3
L'església de San Pedro de la Nave és a la localitat d'El Campillo (San Pedro de la Nave-Almendra), al nord-oest de Zamora