El lloc de Moreruela fou lliurat per Alfons VII de Castella i Lleó, l’Emperador, a Ponç de Cabrera com a compensació dels serveis prestats i amb el mandat que aquest darrer promogués la construcció d’un monestir que hauria de seguir la regla de Sant Benet. Aquell Ponç era una figura important de la cort castellano-leonesa, vescomte de Girona, Cabrera i Àger, que possiblement va arribar al regne de Lleó el 1127 acompanyant a Berenguera de Barcelona (filla de Ramon Berenguer III) que es va casar l’any següent amb Alfons VII de Lleó. Ell mateix es va emparentar amb la casa dels Traba, amb interessos a Galícia, i també va participar en la fundació del monestir de Nogales (Lleó).

Una donació efectuada per Ferran II de Lleó al monestir de Moreruela l’any 1158 l’esmenta sota el patronatge de Santiago però en una butlla de l’any 1163 ja hi figura amb el nom de Santa María de Moreruela i que en aquell moment era ja un establiment cistercenc. Gràcies al suport de la monarquia i la noblesa, Moreruela va esdevenir un centre monàstic de primer ordre i amb un patrimoni considerable, aquella època d’expansió es va desenvolupar entre els segles XII i XIII, però en el segle XIV va patir un estancament i fins i tot certa decadència, però tot i així va mantenir un patrimoni considerable que permetia el sosteniment de la seva comunitat, menys nombrosa que a l’edat mitjana.

Alfons VII de Castella i Lleó amb Ponç de Cabrera
Imatge de Wikimedia Commons