Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de Santa María de Moreruela
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Zamora següent >
castellano
cercador contacte facebook

Zamora

El lloc de Moreruela fou lliurat per Alfons VII de Castella i Lleó, l’Emperador, a Ponç de Cabrera com a compensació dels serveis prestats i amb el mandat que aquest darrer promogués la construcció d’un monestir que hauria de seguir la regla de Sant Benet. Aquell Ponç era una figura important de la cort castellano-leonesa, vescomte de Girona, Cabrera i Àger, que possiblement va arribar al regne de Lleó el 1127 acompanyant a Berenguera de Barcelona (filla de Ramon Berenguer III) que es va casar l’any següent amb Alfons VII de Lleó. Ell mateix es va emparentar amb la casa dels Traba, amb interessos a Galícia, i també va participar en la fundació del monestir de Nogales (Lleó).

Moreruela
Santa María de Moreruela

Benedictins



Cistercencs

Moreruela
Santa María de Moreruela
Moreruela
Monestir de Moreruela
Fotografia publicada al Catálogo Monumental de España. Provincia de Zamora (1903-05)

Una donació efectuada per Ferran II de Lleó al monestir de Moreruela l’any 1158 l’esmenta sota el patronatge de Santiago però en una butlla de l’any 1163 ja hi figura amb el nom de Santa María de Moreruela i que en aquell moment era ja un establiment cistercenc. Gràcies al suport de la monarquia i la noblesa, Moreruela va esdevenir un centre monàstic de primer ordre i amb un patrimoni considerable, aquella època d’expansió es va desenvolupar entre els segles XII i XIII, però en el segle XIV va patir un estancament i fins i tot certa decadència, però tot i així va mantenir un patrimoni considerable que permetia el sosteniment de la seva comunitat, menys nombrosa que a l’edat mitjana.

Alfons VII de Lleó i Castella
Alfons VII de Castella i Lleó amb Ponç de Cabrera
Imatge de Wikimedia Commons


Moreruela
La nau de l'església
Moreruela
Volta del presbiteri

Aquest estat de les coses es degué mantenir en línies generals durant els segles següents, fins el segle XIX, quan la casa tenia una comunitat amb una cinquantena de monjos. En aquella època va patir els efectes d’una ocupació, amb presència de les tropes napoleòniques i finalment la comunitat es va veure obligada a abandonar la casa l’any 1809 i no hi va tornar fins el 1814, trobant-se amb l’establiment saquejat. El 1820 arran del Trienni Liberal, la ja reduïda comunitat es va veure obligada una altra vegada a deixar el monestir, fins el 1828. L’exclaustració definitiva va arribar el 1835, el monestir va quedar abandonat i va caure en ruïna, a més va patir l’espoli de les seves pedres, aprofitades per altres construccions. Després de dècades d’abandonament, el 1931 fou declarat Monumento Nacional. Va restar en mans particulars fins el 1994, quan va passar a la Junta de Castilla i León. En els darrers anys s’han fet estudis arqueològics, de conservació i restauració de les ruïnes.

Moreruela
Monestir de Moreruela
Fotografia publicada al Catálogo Monumental de España. Provincia de Zamora (1903-05)
Moreruela
Deambulatori

Moreruela
Deambulatori
Moreruela
Santa María de Moreruela
Moreruela
Santa María de Moreruela

Moreruela
Santa María de Moreruela
Moreruela
Galeria del claustre adossada a l'església
Moreruela
Santa María de Moreruela

Moreruela
Claustre amb dependències restaurades
Moreruela
Moreruela
Moreruela
Sala capitular

Moreruela
Sala capitular
Fotografia publicada al Catálogo Monumental de España. Provincia de Zamora (1903-05)
Moreruela
Santa María de Moreruela
Moreruela
Santa María de Moreruela

Bibliografia:
- LARRÉN IZQUIERDO, Hortensia, i altres (2008). Morereuela, un monasterio en la historia del Cister. Junta de Castilla y León
- VVAA (2002). Enciclopedia del románico. Zamora. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María La Real

 

Situació:

Al nord de Zamora


Santa María de Moreruela

Baldiri B. - Novembre de 2013