El lloc de Moreruela fou lliurat el 1143 per Alfons VII de Castella i Lleó, l’Emperador (1105-1157), a Ponç de Cabrera com a compensació dels serveis prestats i amb el mandat que promogués la construcció d’un monestir que hauria de seguir la regla de Sant Benet. Aquell Ponç era una figura notable de la cort castellanolleonesa i també va participar en la fundació del monestir de Nogales (Lleó).
Imatge de Wikimedia
Ponç de Cabrera era vescomte de Girona, Cabrera i Àger, segurament va arribar al regne de Lleó el 1127 acompanyant a Berenguera de Barcelona (filla de Ramon Berenguer III), que es va casar l’any següent amb Alfons VII de Lleó. Ell mateix es va emparentar amb la casa dels Traba, amb interessos a Galícia. D’altra banda, sembla que la fundació es va efectuar en un territori amb antecedents monàstics, s’ha trobat restes de construccions molt anteriors a la intervenció de Ponç de Cabrera.
Una narració atribueix la intervenció del sant Froilà en la fundació de dos monestirs en un indret molt proper, en època d’Alfons III d’Astúries, a començament del segle X. Aquelles fundacions s’haurien perdut més endavant a causa de les ràtzies islàmiques que van afectar el territori. Una donació efectuada per Ferran II de Lleó al monestir de Moreruela l’any 1158 l’esmenta sota el patronatge de Santiago, però en una butlla de l’any 1163 ja hi figura amb el nom de Santa María de Moreruela el que indica que en aquell moment era ja un establiment cistercenc.
Església
Gràcies al suport de la monarquia i la noblesa, Moreruela va esdevenir un centre monàstic de primer ordre i amb un patrimoni considerable, aquella època d’expansió es va desenvolupar entre els segles XII i XIII, però en el segle XIV va patir un estancament i fins i tot certa decadència però, així i tot, va mantenir un patrimoni considerable que permetia el sosteniment de la seva comunitat, menys nombrosa que a l’edat mitjana. Aquest estat de les coses es va mantenir en línies generals durant els segles següents, amb un període que va restar sota el règim d’abats comendataris, fins que fou reformat el 1494, quan va tornar al règim regular.
Tot i la pèrdua de bona part dels seus béns, especialment els que estaven més allunyats del monestir, va mantenir el seu bon estat econòmic fins al segle XIX, quan la casa tenia una comunitat amb una cinquantena de monjos. En aquella època va patir els efectes d’una ocupació, amb presència de les tropes napoleòniques i finalment la comunitat es va veure obligada a abandonar la casa l’any 1809 i no hi va tornar fins al 1814, trobant-se amb l’establiment saquejat. El 1820, arran del Trienni Liberal, la ja reduïda comunitat es va veure obligada una altra vegada a deixar el monestir, fins al 1828.
Deambulatori
L’exclaustració definitiva va arribar el 1835, el monestir va quedar abandonat i va caure en ruïna, a més va patir l’espoli de les seves pedres, aprofitades per altres construccions. Després de dècades d’abandonament, el 1931 fou declarat Monumento Nacional. Va restar en mans particulars fins al 1994, quan va passar a la Junta de Castilla i León. En els darrers anys s’han fet estudis arqueològics, de conservació i restauració de les ruïnes.
Filiació de Moreruela
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Galeria del claustre adossada a l'església
Claustre amb la sala capitular
i altres dependències restaurades
Sala capitular abans de la restauració (1982)
Sala capitular, restaurada
Fotografia publicada al Catálogo Monumental de España. Provincia de Zamora (1903)
- BUENO DOMÍNGUEZ, María Luisa (2007). Espacios de espiritualidad: el monasterio de Moreruela. Hispania Sacra, núm. 119
- CALDERÓN, Inés (2008). El impulso nobiliario a la expansión del Císter en el reino de León. La parentela de Ponce de Cabrera en los monasterios de Santa María de Moreruela y San Esteban de Nogales. Medievalismo, núm. 18
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Zamora. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GÓMEZ-MORENO, Manuel (1903). Catálogo Monumental de España: Provincia de Zamora
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LARRÉN, Hortensia (coord.) (2008). Moreruela un monasterio en la historia del Císter. Junta de Castilla y León
Al terme de Granja de Moreruela, al nord de Zamora