Monestir de San Martín de Castañeda
Santa María de Castañeda / Castinaria / Castaneira
(Galende, Zamora)
Hom ha suposat que San Martín de Castañeda té un origen visigòtic, una inscripció fundacional de l’any 921 encastada a la façana diu que l’abat Juan, procedent de Còrdova, va aixecar una església nova sobre les ruïnes de l’anterior, és possible que es tractés d’una construcció feta sobre les ruïnes d’un antic monestir.
En un document de l’any 952, s’esmenta que el monjo Martín i la seva comunitat procedent de San Cebrián de Mazote (Valladolid) van arribar a aquest lloc per establir-s’hi, abandonant el seu primer monestir a causa, possiblement, de les condicions poc adequades que presentava, hom desconeix la data de l’arribada, potser el 897, o el 916, segons diferents opinions. En aquesta època apareixen documentats diversos litigis sobre la possessió d’unes pesqueries, el document de 952 pertany a un d’ells, que es va sentenciar a favor del monestir.
A mitjans del segle X, el monestir passava per una època d’expansió, va annexionar alguns petits monestirs d’aquell entorn i va incrementar considerablement el seu patrimoni, però després degué patir una crisi i no és fins a començament del segle XII que hom troba més notícies sobre la casa. És llavors que hom pensa que va adoptar la regla de Sant Benet, que s’esmenta explícitament l’any 1028, que substituiria l’anterior, probablement relacionada amb la de Sant Fructuós. En una operació impulsada per Alfons VII de Lleó i Castella, el 1150 va arribar el monjo Pedro Cristiano des del monestir de Carracedo (Lleó), i el monestir de San Martín va quedar vinculat al lleonès.
També va gaudir d’una nova etapa de prosperitat en la qual es va refer l’església, alhora que rebia importants donacions que incrementaren el seu patrimoni. Les propietats i privilegis de Castañeda foren confirmats pels monarques els anys 1195 i 1231. Seguint els passos de Carracedo, que el 1203 esdevingué cistercenc, el 1245 San Martín també va vincular-se formalment al Cister, condició que mantindria en endavant. Durant el segle XVI passava per una època de decadència i el 1542 la casa es va incorporar a la congregació cistercenca de Castella cosa que va permetre portar endavant algunes obres de restauració dels edificis.
Durant el segle XVIII es van fer noves obres de construcció fins que el 1835, amb la desamortització, va acabar la vida monàstica, l’església va esdevenir parroquial mentre que altres dependències eren venudes i van caure en ruïna. D’aquell monestir medieval es conserva la seva església de tres naus rematades per absis semicirculars i un transsepte poc aparent. Conserva vestigis de les construccions anteriors, així com dependències annexes de construcció més recent.
Esquema de la planta de l'església del monestir
Filiació de Castañeda
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa-d'Or)
Monestir de Carracedo (Lleó) / 1203
San Martín de Castañeda (Zamora) / 1245
- ANTA LORENZO, Lauro (1996). El monasterio de San Martín de Castañeda en el siglo X. Studia Zamorensia, núm. 3
- BAUDRILLART, Alfred (1949). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 11. París: Letouzey et Ané
- FERNÁNDEZ DE PRADA, Miguel (1999). Orígenes cistercienses del Real Monasterio de San Martín de Castañeda. IX Centenario de la fundación del Cister (1098-1998). Actas. Vol. 1. Zamora: M. Casino
- FLOREZ, Enrique (1762). España Sagrada. Vol. XVI. De la Santa Iglesia de Astorga. Madrid: J. Rodríguez
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Zamora. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GÓMEZ RÍOS, Manuel (1999). San Martín de Castañeda en el s. XVIII: Posesiones y servicios remunerados por la comunidad. IX Centenario de la fundación del Cister (1098-1998). Actas. Vol. 1. Zamora: M. Casino
- GÓMEZ-MORENO, Manuel (1927). Catálogo monumental de España. Provincia de Zamora. Madrid: Ministerio de Instrucción Pública
- GUIJARRO, Natán (2013). Un pequeño dominio monástico en la época altomedieval: El ejemplo del monasterio de San Martín de Castañeda. Territorio, sociedad y poder, núm. 7
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LARRÉN, Hortensia; i altres (2018). Piedras dispersas del monasterio de San Martín de Castañeda (Zamora). Anuario del Instituto de Estudios Zamoranos, núm. 33
- MANRIQUE, Angel (1659). Cisterciensium Annalium, Vol. 4. Lió: L. Anisson