En aquesta casa hi consta l’existència de vida monàstica des de l’any 979, quan figura en un document de donació a favor seu, potser caldria situar la seva fundació a començament d’aquell segle. Fou una canònica relativament important i hi consten donacions en èpoques diferents, a mitjan del segle XI tenia dos monestirs que hi depenien, ara desapareguts. Hom desconeix la regla practicada en els seus inicis, probablement la de Sant Fructuós, però al segle XII consta que el lloc estava ocupat per canonges. L’any 1063 els reis Ferran I i Sança de Lleó van donar el monestir de Santa Marta a la diòcesi d’Astorga. El 1129 hi ha constància de l’estada d’Alfons VII en el monestir en agraïment per la seva curació, en aquell moment va emetre un document de ratificació de béns i privilegis. En el segle XIII va acabar la vida regular en aquesta casa, durant el primer quart de segle els canonges es van integrar al capítol de la catedral d’Astorga, mantenint però el títol d’abat de Santa Marta. De l’antic monestir només en resta l’església de nau única, un bell edifici de planta de creu que estava en construcció l’any 1077, amb interessants elements esculturals també d’època romànica. Al costat es conserva la casa abacial del segle XVI.