Hi ha constància de l’existència de vida monàstica en aquest indret des de l’any 979, quan està documentada una donació efectuada per uns particulars a aquesta casa, potser caldria situar la seva fundació en la primera meitat d’aquell segle, quan es van instaurar diversos petits monestirs en aquest territori.
Fou una canònica relativament important, hi consten donacions en èpoques diferents, a mitjans del segle XI tenia dos monestirs que hi depenien, ara desapareguts. Hom desconeix la regla practicada en els seus inicis, probablement la de Sant Fructuós, però al segle XII el lloc estava ocupat per canonges. L’any 1063, els reis Ferran I i Sança de Lleó van donar el monestir de Santa Marta a la diòcesi d’Astorga, també hi ha constància que el 1077 s’estava bastint una nova església, segurament l’actual. El monestir guardava les relíquies de santa Marta, que el va convertir en un centre d’atracció de pelegrins que cercaven remei pels seus mals.
El 1129, Alfons VII va estar en el monestir en agraïment per la seva curació, en aquell moment va atorgar un document de ratificació de béns i privilegis. El 1209 la casa fou unida a la diòcesi d’Astorga el que comportaria la fi de la vida regular, durant el primer quart de segle els canonges es van integrar al capítol de la catedral d’Astorga, mantenint però, el títol d’abat de Santa Marta i uns clergues per atendre el culte. Aquesta situació es va mantenir fins al 1536, quan l’abadia fou suprimida. De l’antic monestir només en resta l’església de nau única, un notable edifici romànic de planta de creu, amb interessants elements esculturals de la mateixa època. Al seu costat es conserva la casa abacial del segle XVI.
Majestat (1090-1100), procedent del monestir
Museum of Art Rhode Island School of Design
- ARIAS MARTÍNEZ, Manuel (1997). Noticias arquitectónicas sobre la casa de los obispos de Astorga en Santa Marta de Tera (Zamora). Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, núm. 8
- FLOREZ, Enrique (1762). España Sagrada. Vol. XVI. De la Santa Iglesia de Astorga. Madrid: J. Rodríguez
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Zamora. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GÓMEZ-MORENO, Manuel (1927). Catálogo monumental de España. Provincia de Zamora. Madrid: Ministerio de Instrucción Pública
- PANIZO DELGADO, Ángel (2016). El último abad del Monasterio de Santa Marta de Tera. Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, núm. 26
- PUENTE, Ricardo (2009). La iglesia románica de Santa Marta de Tera. Lleó: Albanega
- SIERRA, Víctor (2014). Los orígenes del Monasterio de Santa Marta de Tera. Peregrino: revista del Camino de Santiago, núm. 152
Santa Marta de Tera (terme de Camarzana de Tera), és a ponent de Benavente, camí d'Ourense