L’any 1149, el lloc de Nogales fou donat pel rei Alfons VII l’Emperador a Vela Gutiérrez (c 1117-1160) en agraïment als serveis prestats. El 1150, aquest personatge i la seva esposa, Sancha Ponç de Cabrera, van donar la finca a l’orde de Sant Benet amb la voluntat de fundar-hi un monestir per a monges benedictines. Aquesta empresa no va arribar a bon port i va tenir una existència efímera, un cop mort el fundador, les monges van retornar al seu monestir d’origen, entre el 1162 i 1164.
El 1164, la vídua va dirigir-se a la comunitat cistercenca de Moreruela, de la que va aconseguir una segona fundació, aquest cop amb monjos cistercencs. La nova iniciativa va seguir endavant i el 1172 es va poder consagrar la seva església, dedicada a Santa María de Nogales. En els anys següents sovintegen les donacions a favor de la casa, que va poder assegurar la seva existència gràcies a aquestes i, sobretot, en rebre protecció de la poderosa família Quiñones.
La casa va patir un incendi a començament del segle XIX i el 1835 fou clausurada definitivament i posada a la venda. Els nous propietaris en van fer una explotació agrària, alhora que fou espoliada dels objectes de valor. Actualment el lloc es troba en ruïnes. A la Hispanic Society of America de Nova York es conserven dues estàtues jacents d’alabastre procedents de Nogales, la de Suero de Quiñones († 1590) i la seva primera esposa Elvira de Zúñiga († 1595).
Filiació de Nogales
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Detall del sepulcre d'Elvira de Zúñiga († 1595)
Hispanic Society of America, Nova York
Fotografia de Sailko, a Wikimedia
Detall del sepulcre de Suero de Quiñones († 1590)
Hispanic Society of America, Nova York
Fotografia de Sailko, a Wikimedia
Capseta de coure i bronze (segle XIV)
Procedent del monestir, ara al MNAC (Barcelona)
Capseta amb guerrers (1250-80?)
Procedent del monestir, ara al MNAC (Barcelona)
- BLANCO, Conrado (1999). Confirmación de privilegios de Felipe V al monasterio de Nogales. IX Centenario de la fundación del Cister (1098-1998). Actas. Vol. 1. Zamora: M. Casino
- CALDERÓN, Inés (2008). El impulso nobiliario a la expansión del Císter en el reino de León. La parentela de Ponce de Cabrera en los monasterios de Santa María de Moreruela y San Esteban de Nogales. Medievalismo, núm. 18
- COLINAS LOBATO, José Dionisio (2006). Real monasterio de Santa María de Nogales. Diputación de León
- DÍAZ-JIMÉNEZ, Eloy (1923). Abaciologio del monasterio cisterciense de Santa María de Nogales. Revue hispanique. Nova York, París
- ENRÍQUEZ DE SALAMANCA, Almudena (2010). El Archivo del Monasterio de Santa María de Nogales en el Tumbo de Astorga (1639). Documenta & Instrumenta, núm. 8
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. León. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- TORRES, Margarita (1999). Los linajes fundadores de los monasterios de Carrizo y Nogales (León). IX Centenario de la fundación del Cister (1098-1998). Actas. Vol. 2. Zamora: M. Casino
Les restes del monestir estan situades entre San Esteban de Nogales i Alcubilla de Nogales, al sud de La Bañeza