El monestir de San Andrés de Vega de Espinareda és de fundació molt antiga, tot i que no hi ha documentació que pugui demostrar-ho de manera fefaent, tradicionalment es considera obra del bisbe Gennadi (sant Gennadi d’Astorga, mort cap al 935), o de la seva època. No és fins al 940 que s’esmenta l’abat Julián d’aquest monestir d’Espinareda, en una donació a Santiago de Peñalba.
Es torna a esmentar en un privilegi de l’any 1043 concedit a favor seu pels reis Ferran I de Lleó i Sança. Una làpida sepulcral del 1071 de l’abat Gutierre, fa constar que aquest fou el primer abat benedictí del monestir; fins aquell moment potser es regia per la regla de Sant Fructuós, i era un establiment en mans de particulars. Esdevingué un dels grans monestirs de la comarca i fou un panteó per a personalitats del Bierzo; al Museo de León es conserva la làpida sepulcral de Jimena Muñiz, amant d’Alfons VI de Lleó (1128). En els anys posteriors, el monestir va viure una llarga època de prosperitat, l’església es va bastir de nou el 1283, després d’un incendi que va afectar de manera important el monestir, perdent-se també l’arxiu.
A partir del 1595, quan ja formava part de la Congregación de Valladolid, es convertí en un centre d’ensenyament, mantenint-se dintre de l’òrbita benedictina. A començament del segle XIX, la casa va patir els efectes de la Guerra del Francès i, més endavant els del Trienni Liberal (1820-23), quan la comunitat fou exclaustrada i els seus béns venuts. Es va poder recuperar transitòriament i la comunitat va tornar als claustres. Fou de desamortitzat definitivament el 1835 i destinat a caserna. L’important conjunt de construccions que encara es conserven són del segle XVIII, època en què es va reconstruir a causa del perill de ruïna que l’amenaçava.
Epitafi de Jimena Muñiz (1128)
Museo de León
- AUBERT, R. (1963). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 15. París: Letouzey et Ané
- BENAVIDES, Irene Victoria (2002). Documentación del monasterio de S. Andres de Vega de Espinareda hasta 1230. Cuadernos de filología clásica. Vol. 22, núm. 1
- PRIETO SÁNCHEZ, Kevin (2020). Transformaciones espacio-temporales del Monasterio de San Andrés de Espinareda y su villa: arquitectura transformada, perdida, recuperada: estudio de caso. Universidade da Coruña
- TALADRID, Santiago (1994). Real Monasterio de San Andrés, Vega de Espinareda. Lleó: Lancia
- TALADRID, Santiago (2010). Exclaustración de los monjes de San Andrés de Vega de Espinareda en 1835. Inventario de los bienes muebles del monasterio. Tierras de León, núm. 130-131
- TESTÓN, Juan Antonio (2008). La Tebaida Berciana. El monacato en la diócesis de Astorga en los períodos Antiguo y Medieval. Universidad de León
- YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. III. Madrid: Atlas
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernesto (2015). Abadologio del monasterio de San Andrés de Espinareda (ss. XI-XIX). Compostellanum, núm. 60
El monestir és molt proper a Vega de Espinareda, al nord de Ponferrada