El monestir de San Andrés de Vega de Espinareda és de fundació molt antiga, tot i que no hi ha documentació que pugui demostrar-ho de manera fefaent, tradicionalment es considera obra del bisbe Gennadi (sant Gennadi d’Astorga, mort el 937), o de la seva època. No és fins el 940, en una donació a Santiago de Peñalba, que s’esmenta l’abat Julián d’aquest monestir d’Espinareda. Es torna a esmentar en un privilegi concedit a favor seu pels reis Ferran I de Lleó i Sança.

Una làpida sepulcral del 1071 de l’abat Gutierre, fa constar que aquest fou el primer abat benedictí del monestir; fins aquell moment potser es regia per la regla de Sant Fructuós, i era un establiment en mans de particulars. Esdevingué un dels grans monestirs de la comarca i fou un panteó per a personalitats del Bierzo; al Museo de León es conserva la làpida sepulcral de Jimena Muñiz, amant d’Alfons VI de Lleó (1128).

En els anys posteriors el monestir va viure una llarga època de prosperitat, l’església es va bastir de nou el 1283, després d’un incendi que va afectar de manera important el monestir, perdent-se també l’arxiu. A partir del 1595 es convertí en un centre d’ensenyament dintre de l’òrbita benedictina. Desamortitzat el 1835, l’important conjunt de construccions que encara es conserven són del segle XVIII.