Un
enfrontament entre Cluny i el bisbat d’Astorga amb motiu
dels drets sobre l’establiment va acabar amb una butlla
papal que reconeixia els drets de la casa francesa
alhora que obligava al pagament d’un impost al bisbat,
per evitar més litigis, el 1189 el papa Climent III va
emetre una butlla prohibint la construcció de cap
assentament monàstic dins el límits del priorat de
Villafranca, cosa que no va poder evitar, produint-se en
el futur noves desavinences. A mitjan del segle XIII el
lloc es trobava en decadència, estat de coses que es va
allargar en el temps, trobant-se en el segle XIV en
ruïna física, tant l’església com les altres
dependències, relaxació dels costums i pèrdua dels béns. |
Col·legiata de
Santa María |
A
causa del lamentable estat del priorat, el papa Climent VII el va
suprimir el 1529 convertint-lo en col·legiata secular depenent del
bisbat d’Astorga. Els marquesos de Villafranca, Pedro de Toledo
(1484-1553) i la seva esposa María Osorio y Pimentel (1495?-1539)
edificaren el 1532 una nova església col·legiata, categoria que
mantindrà fins a finals del segle XIX, quan esdevingué parròquia.
|
Interior de la
col·legiata |