 |
Monestirs |
 |
Monestirs de Borgonya Franc Comtat |
Abbaye de Cluny / Cluniacym
|
|
Abadia de Cluny Abbaye de Cluny / Cluniacym |
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
A Maiol el va succeir un altre dels grans abats cluniacencs: sant Odiló (994-1049), durant el seu mandat es van renovar les disposicions que feien de Cluny el centre d’una xarxa d’abadies, amb normes particulars que les diferenciaven de la resta de cases benedictines. La seva influència s’estenia arreu i encara es va ampliar més en època de l’abat Hug de Semur (1049-1109), les noves fundacions o antigues abadies que es van incorporar a l’òrbita cluniacenca eren nombroses i s’estenien per l’actual França, Anglaterra, la península Ibèrica (a Catalunya la seva influència fou limitada) i la Itàlica. |
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
Hug de Semur va iniciar la construcció d’una tercera església (Cluny III, o maior ecclesia), una llegenda diu que l’abat Gunzo de Saint-Pierre de Baume va tenir una visió en la que els sants Pere, Pau i Esteve li van revelar el pla d’una nova església de grans proporcions, amb l’encàrrec de convèncer a l’abat Hug de les bondats de la seva construcció. Sigui com sigui, el 1088 es va posar la primera pedra del nou edifici de característiques i mesures inèdites per l’època, aixecar la nova església va fer necessària la intervenció de promotors externs a la casa i s’hi van implicar les grans personalitats polítiques de l’època. El 1095 el papa Urbà II va consagrar el seu altar i el papa Innocenci II (1130-1143) la pròpia església, a aquella obra ja gegantina, encara s’hi va afegir un nàrtex, acabat el primer quart del segle XIII. Durant segles fou l’església més àmplia del món cristià, amb 187 m de llargada, cinc naus i dos transseptes. |
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
El darrer gran abat d’aquella època gloriosa de Cluny fou Pere el Venerable (1122-1157), la congregació havia reunit un nombre important de monestirs i priorats que hi depenien, prop d’un miler. La correcta gestió d’aquell conjunt era molt complexa, això afegit a les dificultats de caire extern i l’expansió cistercenca (entre altres ordes) va conduir poc a poc a un estat de decadència general. D’altra banda les necessitats organitzatives van portar a un control més estricte de les diferents cases, de manera que hom pot parlar des del segle XIII d'un orde de Cluny. A les dificultats organitzatives, l’aparició dels ordes mendicants, als intents de les diòcesis i del poder secular d’influir en l’administració de la xarxa cluniacenca es van afegir els problemes interns pel que fa al seguiment de la Regla. |
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
La guerra dels Cent Anys va afectar també un elevat nombre d’establiments cluniacencs, el 1516 es va instaurar el règim comendatari que permetia designar abats aliens a la casa i que sovint es desentenien de la gestió interna amb el conseqüent relaxament dels costums i minva en els ingressos. Les guerres de Religió també van afectar directament Cluny, per altra banda hi van haver intents de reforma de manera paral·lela a les que s’havien impulsat en el si d’altres ordes monàstics. Aquelles reformes tardanes van ajudar a la reconstrucció física de les dependències monàstiques que en general es trobaven el mal estat. En aquest estat la casa va arribar fins la Revolució, amb la supressió i sortida de la comunitat de monjos el 1791, els béns mobles es van anar perdent. La gran església medieval va anar enderrocant convertint-se en una pedrera. Poc a poc es va anar perdent en la seva major part, tret dels vestigis que encara avui es conserven, una part del transsepte amb la seva torre campanar. |
|
|
||
|
||||
|
Capitells de Cluny III Al sud del conjunt monàstic es troba l'edifici conegut com Farinier on s'exposen, entre altres peces, vuit capitells (A-H) procedents del presbiteri de l'església de Cluny III. |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
|
||||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
Capella de Jean
de Bourbon A partir del 1460 l'abat Jean de Bourbon (1456-1485) va afegir la capella que porta el seu nom al braç sud del primer transsepte. Als seus mur hi ha unes mènsules amb representacions de profetes. |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
||||
|
Farinier Dependència situada al sud del recinte, a la part baixa hi ha un celler i a la planta superior la sala coneguda com farinier. |
|
|
||
|
|
||||
|
||||
| El monestir del segle XVIII |
|
|
||
|
|
||||
|
|
|
|
||
|
|
|
|
||
|
||||
|
Façana del papa Gelasi |
|
|
||
|
|
||||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
Bibliografia - BIAY, Sébastien (2011). Les chapiteaux de la troisième église abbatiale de Cluny (fin XIe-début XIIe siècle). Étude iconographique. Université de Poitiers - COUSIN, Patrice (1956). Précis d’histoire monastique. Bloud & Gay - HÉLYOT, Pierre; BULLOT, Maximilien (1714-1719). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires et des congrégations séculières de l'un et de l'autre sexe qui ont esté établies jusqu'à présent. Vol. 5. París: J.-B. Coignard - PIGNOT, J.-Henri (1868). Histoire de l'ordre de Cluny depuis la fondation de l'abbaye jusqu'à la mort de Pierre-le-Vénérable (909-1157). Autun / París - ROLLIER-HANSELMANN, Juliette; i altres (2011). L’abbaye de Cluny III. Étude de la façade gothique. Bulletin du centre d’études médiévales d’Auxerre. BUCEMA (en línia) - ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM - SARTIAUX, Frédéric (2010). L’abbaye de Cluny. París: Éditions du Patrimoine - VINGTAIN, Dominique (2003). L’abbaye de Cluny. Centre de l’Occident médiéval. París: Éditions du Patrimoine |
Enllaç: - Abbaye de Cluny  |
|||
|
||||
|
|
|||
| Baldiri B. - Gener de 2011 / Actualitzat maig de 2015 |
