Maiol havia nascut a Valensole (Alps de l’Alta Provença) l’any 910, dintre d’una família acomodada. A causa de les inestabilitats de l’època que van afectar la Provença i que van provocar la mort dels seus pares, va deixar la seva terra i es va retirar a Mâcon (Borgonya) on va esdevenir clergue. Cap el 943 va professar com a monjo a l’abadia de Cluny (Saona i Loira) i el 954 va ocupar el càrrec d’abat, funció que va mantenir durant quaranta anys durant els quals l’abadia va gaudir d’una situació de prosperitat i influència tant en el món de l’Església com en el civil, en aquest sentit són conegudes les bones relacions amb Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic (936-973) i el seu fill, Otó II. Va mantenir una àmplia activitat reformadora que va afectar molts monestirs importants de l’època i també va impulsar la construcció del complex monàstic conegut com Cluny II, el 981 es consagrava la seva nova església abacial.
 

L’any 972, de retorn d’un viatge a Roma, Maiol va caure pres dels sarraïns el que va mobilitzar la pròpia abadia de Cluny que amb el comte Guillem I de Provença van lluitar pel seu alliberament i de la pròpia Provença. El 987 va establir relació amb Guillem de Dijon (o de Volpiano), reformador de diversos monestirs. L’any 994 Maiol va morir al priorat de Saint-Pierre de Souvigny (Alier) en el decurs d’un viatge i fou enterrat en aquell lloc. Odiló el va succeir en el càrrec d’abat de Cluny. Des de molt aviat fou considerat com a sant, la seva festa es celebra l’onze de maig. Maiol va donar a Cluny les propietats familiars a la Provença, lloc on després s’hi establiria el priorat cluniacenc de Saint-Denis de Valensole.
 

Abadia de Cluny
 

Priorat de Valensole