Durant el seu mandat els
costums cluniacencs es van expandir, vinculant monestirs existents i
també fundant altres de nous:
Paray-le-Monial (Saona
i Loira, el 999),
La Volte
(Lavoûte-Chilhac, prop de la seva vila natal, el 1025) entre
molts altres. El 1024 va aconseguir del papa Joan XIX el privilegi
d’exempció per a totes les cases cluniacenques, que va ajudar al
desenvolupament del mateix orde cluniacenc. Odiló, ja malalt, va
morir al priorat de
Saint-Pierre de Souvigny (Alier) on fou enterrat i venerat
gràcies a la fama de taumaturg. A la segona meitat del segle XIII es
van refer les tombes de Maiol i
Odiló, amb un monument funerari doble situat al mig de la nau fins que la Revolució (1793)
el va destruir, ara
s'ha excavat i restaurat.
|