Sant Odiló de Cluny, abat
Odilon de Cluny
de Saint-Pierre de Souvigny
Odiló era de família noble, fill de Béraud de Mercœur, va néixer en aquesta vila de l’Alt Loira entre el 961 i 962. Es va formar religiosament a la canònica de Saint-Julien de Brioude (Alt Loira). Al priorat de Sauxillanges (Puèi-Domat) va conèixer l’abat Maiol de Cluny i gràcies a ell, va entrar a formar part de la comunitat de l’abadia de Cluny (Saona i Loira). A la mort de Maiol (el 994) fou elegit abat d’aquell monestir, càrrec que ocuparia fins a la seva mort, el 1049.
Relacionat amb:
Les images des saints (Jacques Callot, 1636)
Bibliothèque nationale de France
Durant el seu mandat, els costums cluniacencs es van expandir, vinculant monestirs existents i també fundant altres de nous: Paray-le-Monial (Saona i Loira, el 999), La Volte (Lavoûte-Chilhac, prop de la seva vila natal, el 1025) entre molts altres. El 1024 va aconseguir del papa Joan XIX el privilegi d’exempció per a totes les cases cluniacenques, que va ajudar al desenvolupament del mateix orde cluniacenc. Odiló, ja malalt, va morir al priorat de Saint-Pierre de Souvigny (Alier), on fou enterrat i venerat gràcies a la fama de taumaturg. A la segona meitat del segle XIII es van refer les tombes de Maiol i Odiló, amb un monument funerari doble situat al mig de la nau fins que la Revolució (1793) el va destruir, ara s'ha excavat i restaurat.
Abadía de Souvigny
- CHEVALIER, Pascale; i altres (2004). La fouille des tombeaux des saints abbés de Cluny, Mayeul et Odilon et les pèlerinages à Souvigny. Bulletin Monumental. Vol. 162/2
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 1. París: Bloud et Barral
- ROUX-PERINO, Julie (2008). Cluny. Vic-en-Bigorre: MSM