Priorat de Saint-Pierre de Souvigny
Silviniacum / Saint-Pierre-et-Saint-Paul de Souvigny
(Souvigny, Alier)
Entre els anys 915 i 920, el noble Aymard de Borbó va donar a l’abadia de Cluny, fundada pocs anys abans, unes propietats que posseïa a Souvigny, les quals incloïen una església dedicada a sant Pere. Aquella església, de planta rectangular amb un absis a llevant, s’hauria construït poc abans d’aquesta donació. Cap a mitjan segle X començà la vida monàstica en aquest lloc, com a priorat dependent de la gran abadia borgonyona.
L’església del priorat fou ampliada en temps de Maiol de Cluny (abat entre 954 i 994), probablement entre els anys 960 i 994. La nova església ocupava les tres naus centrals del temple actual, tot i que era més curta. El priorat va créixer i prosperar gràcies a la influència dels abats de Cluny, Maiol i Odiló, així com al patrocini de la casa de Borbó. L’any 994, mentre viatjava cap a l’abadia de Saint-Denis (Sena Saint-Denis), Maiol va morir a Souvigny i, per pressió popular, el seu cos fou enterrat en aquest lloc. La seva santedat i els miracles que se li atribuïen feren de Souvigny un centre de pelegrinatge.
Odiló, deixeble i successor de sant Maiol a l’abadia de Cluny, va residir sovint a Souvigny i hi va promoure una nova ampliació de l’església. L’augment del culte als sants i l’afluència de pelegrins feren necessari allargar el temple, afegir-hi un transsepte i construir una capçalera de grans dimensions. A ponent s’hi va aixecar una àmplia galilea. L’any 1063 es va consagrar la nova església. Odiló, abat de Cluny entre els anys 994 i 1048, també va morir a Souvigny. La devoció popular envers els sants Maiol i Odiló es va mantenir viva durant segles.
Amb el temps, els sepulcres dels dos sants foren dignificats: l’any 1095, el papa Urbà II va inaugurar un monument sepulcral al centre de la nau, on es reuniren les seves restes. Al segle XII, l’església va ser novament ampliada amb dues naus laterals més, de manera que passà a tenir-ne cinc; també s’allargaren les naus i es construí una nova capçalera amb deambulatori i cinc capelles radials. L’afluència de pelegrins i el deteriorament de l’edifici motivaren la seva reconstrucció al segle XV, ja en estil gòtic.
En aquesta etapa es va refer la capçalera i es va suprimir la galilea. L’armari de les relíquies dels sants data del 1440; aleshores es traslladaren algunes restes, mantenint però el monument funerari al lloc original, amb les efígies dels abats. L’església prioral també esdevingué panteó de diversos membres de la casa de Borbó. Malgrat les pèrdues sofertes al llarg del temps, encara es conserven els sepulcres de Lluís II de Borbó (1337-1410) i la seva esposa Anna d’Alvèrnia, així com els de Carles I de Borbó (1401-1456) i Agnès de Borgonya, entre altres.
Entre els segles XVII i XVIII es van reconstruir diverses dependències monàstiques, el claustre i altres edificis. El desenvolupament de totes aquestes fases constructives, tant a l’església com al conjunt monàstic, ha pogut ser reconstruït gràcies a les recerques arqueològiques, ja que, a causa de les destruccions i la pèrdua d’arxius, Souvigny disposa de poca documentació, malgrat la seva gran importància històrica.
El 1791, la comunitat monàstica es va veure obligada a dispersar-se arran de la Revolució. L’església patí mutilacions, es destruïren els sepulcres dels sants i es perderen la major part de les relíquies i de la biblioteca. Finalment, el temple fou convertit en església parroquial, cosa que el salvà de la destrucció. El 1837 va ser declarat monument històric. L’any 2001 es van dur a terme excavacions que permeteren recuperar el sepulcre dels sants Maiol i Odiló, el qual s’ha pogut reconstruir amb els elements trobats.
Planta de l'església
Publicada a L'ancienne priorale Saint-Pierre de Souvigny (1988)
Sepulcre dels abats Maiol i Odiló
Sepulcre dels abats Maiol i Odiló
Reliquiari dels abats Maiol i Odiló (1440)
L'abat Maiol
L'abat Odiló
Sepulcre de Lluís II de Borbó (1337-1410) i Anna d’Alvèrnia
Sepulcre de Lluís II de Borbó
Il·lustració de Histoire généalogique de la maison d'Auvergne (1708)
Sepulcre de Carles I de Borbó (1401-1456) i Agnès de Borgonya
Sepulcre de Carles I de Borbó
Bibliothèque nationale de France
Capella Nova
Enterrament de Crist (c. 1490)
Parament d'època romànica
Pilar amb els mesos de l'any
Pilar amb els mesos de l'any
Pilar amb els mesos de l'any
Il·lustració de la Bíblia de Souvigny (s. XII)
Médiathèque, Moulins
Il·lustració de la Bíblia de Souvigny (s. XII)
Médiathèque, Moulins
- ALBUCHER, Jean-Claude; i altres (2007). L'église Saint-Pierre-Saint-Paul Souvigny (Allier). Souvigny: Ville de Souvigny
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BERTRAND, A. (1894). Mémoire sur les sépultures des seigneurs et ducs de Bourbon à Souvigny, Bessay et Champaigue (Allier). Société d'émulation et des beaux-arts du Bourbonnais
- CHAUDAGNE, Pierre (s.d.). Souvigny. Lyon: Lescuyer
- CHEVALIER, Pascale; i altres (2004). La fouille des tombeaux des saints abbés de Cluny, Mayeul et Odilon et les pèlerinages à Souvigny. Bulletin Monumental. Vol. 162/2
- CHEVALIER, Pascale; i altres (2007-08). Priorale Saint-Pierre de Souvigny (Allier), étude archéologique de la nef. BUCEMA, 11-12
- CÔTE, Léon (1942). Le Saint-Denis Bourbonnais. Histoire du prieuré clunisien de Souvigny. Moulins: C. Leblond
- GAUTIER, Marc-Edouard (2004). Les aménagements liturgiques de la prieurale de Souvigny et les tombeaux des saints abbés de Cluny, Mayeul et Odilon. Bulletin Monumental
- LARROQUE, François (1970). Souvigny. Les origines du prieuré. Revue Mabillon, vol. 58
- MARTINEZ, Damien (2016). Les premiers monastères d’Auvergne à la lumière de la documentation textuelle et archéologique (V e -X e siècle) : état de la question. BUCEMA, 10
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- VERGNOLE, Éliane (1988). L'ancienne priorale Saint-Pierre de Souvigny. Congrès archéologique de France, 146 ss. Bourbonnais. Société Française d'Archéologie
Souvigny es troba a ponent de Moulins