Aquest priorat està dedicat a l’abat Porcià († 532), considerat sant, que fou enterrat en aquest indret; per aquest motiu, el lloc seria conegut més tard com Saint-Pourçain. No és fins a l’any 871 que, en un document de Carles el Calb, apareix esmentada per primer cop l’abadia de Saint-Pourçain. D’altra banda, el 875, el mateix rei franc va cedir l’abadia de Tournus (Saona i Loira), dedicada a Saint-Valérien, a una comunitat de monjos que s’hi havia refugiat portant les relíquies de sant Filibert.
Aquelles dues comunitats van conviure a Tournus, i l’abadia de Saint-Pourçain es va convertir en un priorat dependent de Saint-Philibert de Tournus. Entre els anys 945 i 947, la comunitat de Tournus es va refugiar a Saint-Pourçain a causa de les intromissions del comte Gilbert d’Autun. El priorat va mantenir relacions molt estretes amb la seva casa mare, i per això fou sovint afavorit pels abats de Tournus. L’abat Étienne de Tournus va impulsar obres de millora a Saint-Pourçain i va disposar la conservació i veneració de les relíquies de sant Porcià. Durant els segles XII i XIII es van portar a terme importants obres constructives a l’església prioral.
Les relacions amb Tournus van continuar essent molt estretes: molts abats de Tournus havien estat també priors de Saint-Pourçain. Tanmateix, el 1312 la situació va canviar amb el nomenament d’abats externs. Des del 1414 els priors de Saint-Pourçain foren comendataris, i el priorat acabà desvinculant-se de Tournus. Després de la Guerra dels Cent Anys, a mitjan segle XV, es van emprendre obres de reparació de l’església. A partir del 1645, la casa fou reformada per la congregació de Saint-Maur, que s’hi va mantenir fins a la Revolució, el 1791.
Vitrall modern de l'església de Sainte-Croix
Saint Pourçain-sur-Sioule
Porcià fou un monjo d’origen alvernès que visqué a cavall dels segles V i VI i exercí com a abat del monestir anomenat Mirandense, que tradicionalment s’ha situat en aquest lloc. Gregori de Tours esmenta que Porcià va intervenir com a mediador amb el monarca merovingi Teodoric I quan aquest va envair Aquitània. Segons la tradició, a la seva mort fou enterrat a Saint-Pourçain, lloc que li està dedicat.
Llavors, l’església prioral es convertí en parroquial, dedicada a la Sainte-Croix. Conserva els primers trams de l’època romànica, mentre que la resta de l’edifici és posterior; la capçalera amb deambulatori i capelles radials data del segle XIII. També conserva algunes estructures del claustre. Les dependències annexes passaren a mans particulars fins que, més endavant, es van convertir en la seu de l’ajuntament.
Planta de l'església
Publicada a L’église de Saint-Pourçain-Sur-Sioule (1907)
Segons Armorial du Bourbonnais (1857)
Bibliothèque nationale de France
Emplaçament del claustre
Detall de l'Armorial Revel (1450-1460)
Bibliothèque nationale de France
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- CLÉMENT, Joseph (1907). L’église de Saint-Pourçain-Sur-Sioule. Bulletin de la Société d'émulation du Bourbonnais, vol. 15
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 13. París: Bloud et Barral
- LAFORÊT, Arsène (1961). Saint Pourçain. Cité historique et carrefour du Bourbonnais. Saint-Pourçain: Étude locale bourbonnaise
- PRACHE, Anne (1988). L’église Sainte-Croix de Saint-Pourçain-sur-Sioule. Congrès archéologique de France, 146 ss. Bourbonnais. Société Française d'Archéologie
- PRACHE, Anne (1994). Le prieuré de Saint-Pourçain. Saint-Philibert de Tournus. Histoire. Archéologie. Art. Tournus: Centre International d’Études Romanes
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El priorat es troba a Saint-Pourçain-sur-Sioule, al sud de Moulins, en direcció a Clarmont d’Alvèrnia