Aquest priorat està dedicat a sant PorciàSant Porcià
(s.IV-527)

D’origen humil, Porcià (Portien o Pourçain) va ingressar en un monestir on aviat tindria el títol d’abat. A la seva mort (527) les seves restes es van conservar al priorat de Saint-Pourçain (Alier) on és venerat


Sant Porcià
Vitrall modern de l'església de Sainte-Croix, a Saint Pourçain-sur-Sioule, monjo d’origen alvernès que va viure a cavall dels segles V i VI. Aquest personatge fou enterrat en aquest lloc que seria conegut amb el seu nom: Saint-Pourçain. El 871 figura esmentada per primer cop l’abadia de Saint-Pourçain en un diploma de Carles el CalbCarles II el Calb
(823-877)

Primer rei de França (843-877) de la dinastia Carolíngia


Carles el Calb
Detall d'una il·lustració de la Primera Bíblia de Carles el Calb (Bibliothèque nationale de France). Aquest rei franc va cedir el 875 l’abadia de Tournus, dedicada a Saint-Valérien, a una comunitat de monjos que posseïen les relíquies de sant Filibert, les dues comunitats van conviure a Tournus i l’abadia de Saint-Pourçain va esdevenir un priorat depenent de Saint-Philibert de Tournus. La comunitat de Tournus es va refugiar entre el 945 i 947 a Saint-Pourçain a causa de les intromissions del comte Gilbert d’AutunGilbert de Chalon
(c900-956)

Comte de Chalon, Autun i Borgonya, entre altres. Des d’antic, aquest priorat va tenir relacions estretes amb l’abadia de Tournus i arran d’això aquesta casa va resultar afavorida pels abats de la casa borgonyona.

Durant els segles XII i XIII es van portar a terme importants obres constructives a l’església prioral. Fins el segle XIV les relacions amb Tournus eren molt estretes, fins el punt que molts abats de Tournus havien sigut priors de Saint-Pourçain. El 1312 les coses van canviar a causa del nomenament d’abats des de fora de la casa i des del 1414 els priors d’aquest lloc foren comendataris, després de la guerra dels Cent Anys (mitjan del segle XV) es van portar a terme obres de reparació de l’església. A partir del 1645 la casa fou reformada per la congregació de Saint-Maur que s’hi va mantenir fins la Revolució, el 1791. Llavors l’església prioral va esdevenir parroquial, pel que fa a les construccions annexes, aquestes van passar a mans particulars fins que van esdevenir la seu de l’ajuntament.