Abadia de Saint-Philibert de Tournus

L’any 875, Carles el Calb (823-877) va oferir Tournus als monjos refugiats, incloent-hi l’abadia de Saint-Valérien, que s’hauria restaurat, i molts altres béns. Aquells monjos conservaven el cos del seu fundador, sant Filibert, que van transportar a Tournus. La seva arribada hauria significat la coexistència i posterior fusió de dues comunitats en el mateix indret. Amb el desplaçament de la comunitat de Noirmoutier, el monestir de Saint-Pourçain va quedar vinculat a aquesta en qualitat de priorat, el més important de l’abadia de Tournus. Entre els anys 945 i 949, Saint-Pourçain va servir novament de refugi als monjos a causa de les intromissions del comte Gilbert d’Autun.

L’església va recuperar el culte l’any 1802, en qualitat de parròquia. L’any 1841 va quedar protegida com a monument històric i es va procedir a la seva restauració, que es va portar a terme en diverses etapes. És un notable edifici romànic de tres naus, dividides en cinc trams, amb un creuer que té absidioles als braços. El presbiteri està envoltat per un deambulatori amb capelles radials; aquesta disposició es repeteix a la part inferior, on hi ha una cripta sostinguda per columnes que la divideixen en tres naus, també envoltades per un deambulatori. Als peus de l’església s’aixeca una àmplia galilea, amb un pis superior on es troba la capella de Saint-Michel. Al costat sud es conserva parcialment el claustre.