Priorat de Saint-Philbert-de-Grand-Lieu

Els religiosos s’endugueren els béns més preuats, entre els quals les despulles de sant Filibert, amb el seu sarcòfag de marbre. Tot seguit iniciaren la construcció de nous espais destinats a acollir les relíquies, que foren venerades en aquest indret gràcies als episodis miraculosos que hom els atribuïa. L’estada a Déas fou, però, breu, ja que els atacs normands també hi arribaren. Després d’incendiar Noirmoutier el 846, Déas fou atacat el 847 i, el 848, els monjos es veieren obligats a abandonar-lo a causa de la seva destrucció. L’any 858 es recuperaren les relíquies, que havien estat aparedades a la cripta.

Arran de la Revolució, el priorat fou venut; posteriorment recuperà el culte com a parròquia fins que, el 1870, aquesta es traslladà a un nou edifici i l’església es convertí en mercat. L’any 1896 el lloc fou reconegut i protegit com a monument històric, i restaurat en els anys següents. El 1936 recuperà novament el culte i es restaurà l’antic sepulcre de sant Filibert. Es conserva l’església d’origen carolingi, del segle IX, amb ampliacions i modificacions posteriors; es tracta d’un edifici caracteritzat per l’alternança de pedra i maó en la seva construcció. Les restes arquitectòniques són de difícil interpretació a causa de les nombroses intervencions que ha patit. Conserva també la cripta de l’època en què serví com a lloc de veneració de les relíquies del sant titular.