|
Sant Filibert de Tournus, o de Noirmoutier, va morir
l’any 685 en aquest darrer lloc, una abadia situada en
una illa, on fou enterrat. Anys abans havia fundat
l’abadia de Jumièges (Sena Marítim) i després la mateixa
abadia de Noirmoutier (Vendée). Aquell monestir va
mantenir-se en activitat fins que els monjos que
integraven la seva comunitat es van veure obligats a
abandonar-lo el 836 a causa de les continues incursions
normandes. Després de diversos abandonaments temporals,
aquells monjos finalment es van desplaçar per
establir-se a Déas (ara Saint-Philbert-de-Grand-Lieu),
on hi tenien una església on s’havien refugiat altres
vegades. Els religiosos es van emportar els seus béns
més preuats, entre els quals les despulles de sant
Filibert amb el seu sarcòfag de marbre. Immediatament va
començar la construcció d’una cripta on foren
dipositades les relíquies que foren venerades pels
devots gràcies a als episodis miraculosos que hom li
atribuïa. |
|
|
L’estada a Déas fou curta, els atacs dels normands van
arribar fins aquest lloc, després d’incendiar Noirmoutier el 846, el
847 fou atacat Déas i el 848 van abandonar-lo a causa de la seva
destrucció. El 858 es van recuperar les relíquies que havien deixat
aparedades a la cripta per traslladar-les a diversos indrets fins
arribar a Tournus (Saona i Loira) el 875, lloc on la comunitat es va
assentar definitivament, amb les despulles del sant. L’afluència de
pelegrins a Saint-Philibert-de-Grand-Lieu va desaparèixer a causa de
la pèrdua de les santes relíquies i el lloc va esdevenir un priorat
depenent de Tournus que va mantenir la seva activitat fins a finals
del segle XVII, després de patir els efectes de les guerres dels Cent
Anys i de Religió. Es conserva amb modificacions una antiga església
del segle IX, que es caracteritza per l’alternança de pedra i maons
en la seva construcció. |
Abadia de Saint-Philibert |
