Abadia de Notre-Dame de Noirmoutier
Herio / Nigrum Monasterium / S Philbert / Philibert
(Noirmoutier-en-l'Île, Vendée)
L’antiga abadia estava situada a l’illa de Noirmoutier, al litoral atlàntic. A causa de la seva naturalesa insular i la seva posició geogràfica, després de l’època romana l’indret restà exposat a invasions i ocupacions successives. La regió va romandre durant molt de temps sota domini visigot, però a partir del segle VI passà a mans dels francs. Durant el segle VII s’hi fundaren diversos monestirs, seguint el model d’altres establiments precursors, com ara Saint-Martin de Vertou (Loira Atlàntic) i Saint-Hilaire de Yeu (Vendée).
El monestir de Noirmoutier, aleshores conegut amb el nom d’Herio, fou fundat l’any 677 per sant Filibert de Tournus, que hi arribà procedent de Saint-Pierre de Jumièges (Sena Marítim), monestir que ell mateix havia fundat anteriorment. Aquell mateix any, el bisbe de Poitiers dotà la nova casa amb terres, i hi arribaren monjos vinguts de Jumièges. En aquell moment, l’illa era poc poblada. La comunitat conegué una notable expansió i fundà altres establiments a terra ferma. Filibert hi morí l’any 685, i fou enterrat en aquest lloc.
El monestir es desenvolupà econòmicament gràcies a l’activitat agrícola i, sobretot, a l’explotació de la sal. En el context de les invasions normandes, l’illa resultava especialment vulnerable, ateses les dificultats dels monarques carolingis per defensar-la. Després d’un període d’incursions, els vikings arribaren a ocupar Herio d’una manera força estable. L’any 836 la comunitat monàstica es veié obligada a abandonar el lloc, emportant-se les relíquies del fundador. Els monjos es traslladaren a Déas (Loira Atlàntic), un indret que ja servia de refugi temporal i on disposaven d’una església; allí fundaren el nou monestir de Saint-Philbert-de-Grand-Lieu.
Noves incursions normandes afectaren Noirmoutier (846) i també Saint-Philbert-de-Grand-Lieu (847). L’any 848 la comunitat abandonà aquest darrer establiment per cercar un lloc més segur. Després d’ocupar diversos indrets de manera provisional, el 875 s’establí definitivament a Tournus (Saona i Loira). Mentrestant, l’abadia de Noirmoutier havia quedat abandonada i l’illa restà en mans dels vikings, que la convertiren en un punt de refugi relativament estable. Ja al segle XI, els monjos de Tournus recuperaren l’antic monestir de Noirmoutier, que restauraren tot aixecant una nova església i establint-hi un priorat dedicat a sant Filibert.
Aquesta església quedà malmesa a la fi del segle XIV i, ja al segle XVII, fou pràcticament reconstruïda, conservant-se només la cripta i part de la capçalera. A la fi del segle XVIII el temple fou desafectat i convertit primer en presó i després en magatzem. Durant el segle XIX es restituí al culte i fou restaurat. Es conserva la cripta de la primera època, amb el sepulcre del fundador, que havia guardat les restes de sant Filibert fins al seu trasllat a Déas.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BERGERON, Lorraine (2026). De l’importance de Noirmoutier dans l’entreprise viking en Aquitaine au IXe siècle. Université de Sherbrooke
- CARTRON, Isabelle (2010). Les pérégrinations de Saint-Philibert. Presses universitaires de Rennes
- CHARIER-FILLON, Arsène (1896). L'Ile de Noirmoutier. La chapelle de Saint Filibert. Niort: Clouzot
- DELHOMMEAU, Louis (sd). L'église Saint-Philbert de Noirmoutier-en-l'Ille, Saint-Géréon
- POUPARDIN, René (1905). Monuments de l'histoire des abbayes de Saint-Philibert (Noirmoutier, Grandlieu, Tournus). París: Picard
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- TARDIF, Ernest-Joseph (1899). Les chartes mérovingiennes de l'abbaye de Noirmoutier : avec une étude sur la chronologie du règne de Dagobert II. París: Larose












