L’abadia
de Notre-Dame de Noirmoutier estava situada a l’illa del
mateix nom,
sant Filibert la va fundar cap el 675 poc
després de l’abadia de Jumièges, lloc que va deixar per
venir a aquesta illa. L’any 677 el bisbe de Poitiers va
dotar la nova casa amb terres i hi van arribar monjos
procedents de Jumièges. Va gaudir d’una forta expansió i
va fundar altres establiments en terra ferma. Filibert
va morir en aquest lloc el 685, on fou enterrat. Arran
de les invasions normandes, el 836 la comunitat de
monjos es va veure obligada a abandonar-ho tot
emportant-se les relíquies del fundador, inicialment es
va establir a Déas (Loira Atlàntic) on ja hi tenia una
església i on es fundaria el nou monestir de
Saint-Philbert-de-Grand-Lieu. Noves incursions dels
normands van afectar Noirmoutier (846) i
Saint-Philbert-de-Grand-Lieu (847) i el 848 van
abandonar la casa per buscar nous refugis, fins que el
875 es va establir definitivament a
Tournus (Saona i
Loira). L’abadia de Noirmoutier havia quedat abandonada. |
L'actual església de
Saint-Philbert de Noirmoutier |
Benedictins
|
|
Ja al
segle XI, els monjos de Tournus van prendre possessió de l’antic
monestir, que van restaurar per establir-hi un priorat dedicant-lo a
Saint-Philbert. Aquella església va quedar malmesa a finals del
segle XIV i ja al segle XVII es va refer pràcticament en la seva
totalitat. Es va conservar la cripta però l’absis de l’església que
es troba damunt seu es va aprofundir. A finals del segle XVIII
l’església va quedar desafectada i va esdevenir presó i després
magatzem. Durant el segle XIX, després de retornar-li el culte, fou
restaurada. |
Nau de l'església |