La fundació del priorat de Chassay, de l’orde de Grandmont, conegut també amb la denominació de Chassay-Grammont, tingué lloc en una data imprecisa, però tot fa pensar que cal situar-la vers el 1195. Cal tenir en compte que els mateixos costums d’aquest orde no afavorien la redacció ni la conservació d’escrits o arxius. Malgrat la dificultat per conèixer detalls de la seva història, tradicionalment s’ha atribuït a Ricard Cor de Lleó (1157-1199) una contribució en el seu establiment.
En aquella època es va iniciar la construcció del conjunt monàstic que encara es conserva, de gran senzillesa, d’acord amb els costums de Grandmont. El 1317, quan el papa Joan XXII reorganitzà les cases de l’orde, Chassay quedà vinculada a la de Bois d’Allone (Deux-Sèvres). El lloc hauria patit els efectes de la guerra dels Cent Anys i també de les guerres de Religió. Quan el 1772 l’orde fou suprimit, ja s’havia convertit en una explotació agrícola, probablement des del segle XVII.
Arran de la Revolució fou venut, però el conjunt monàstic es manté homogeni i en un estat acceptable de conservació. Com a la resta de cases d’aquest orde, la seva configuració és molt senzilla: una església de nau única, amb un absis obert per tres finestres. El claustre, avui sense galeries, se situava al costat nord i estava envoltat de diverses dependències, entre les quals destaquen la sala capitular i el refetor, a més de l’església. Des del 1980 és de propietat pública.
- BOISSIÈRES, Jacques; i altres (1992). Le monastère de Chassay-Grammont à Saint-Prouant (Vendée). Histoire, Architecture et restauration. Etudes Héraultaises
- BOISSIÈRES, Jacques (1996). Prieuré de Chassay-Grandmont. Congrès Archéologique de France. Vendée. París: Société Française d’Archéologie
- BRESSON, Gilles (2000). Monastères de Grandmont. Guide d’histoire et de visite. Le Château d’Olonne: D’Orbestier










