Priorat de Notre-Dame de Vouvant

La casa forta de Vouvant era propietat de Bourgogne de Rancon († 1169) i, en casar-se amb Hug VIII de Lusignan, passà a mans d’aquest llinatge. L’any 1197, el priorat és esmentat en una butlla del papa Celestí III que confirmava els béns de Maillezais. Aquest territori patí els efectes de la guerra dels Cent Anys i, ja al segle XVI, de les guerres de Religió, que també haurien afectat aquesta casa, especialment entre els anys 1586 i 1588. Se sap que, al segle XVII, aquest lloc pertanyia al capítol de la catedral de Maillezais, que havia passat a ocupar aquell antic monestir benedictí. En aquell temps, l’església de Vouvant es trobava en molt mal estat de conservació.

De l’església primitiva del segle XI es conserven tres trams de la part occidental, probablement originàriament coberts amb volta. Els tres primers trams, en canvi, s’han perdut. Durant el segle XII es reconstruïren la capçalera i els tres trams orientals de les naus, a tocar del transsepte. A la mateixa època es bastí la façana nord del transsepte, amb un portal doble. Entre els segles XIV i XV, aquest portal romànic es completà amb un frontó decorat amb escenes que representen la Santa Cena, a la part inferior, i l’Ascensió, a la superior. Tot el conjunt fou restaurat durant els segles XIX i XX, inclosa la cripta, que pràcticament havia desaparegut.