A partir d’aquest establiment es van fundar altres centres eremítics a les rodalies i més endavant donaria pas a la creació de l’orde de Grandmont que disposaria d’una regla o norma de conducta interna molt estricta amb el reconeixement de la seva activitat per part de la Santa Seu, que aniria donant la seva aprovació als diferents termes de la seva regla. El 1125, ja mort el fundador, la comunitat es va traslladar al proper lloc de Grandmont, el 1166 s’acabava la construcció d’una nova església. Els grandmontesos s’expandirien ben aviat pels territoris de l’actual França on centrarien la seva activitat des d’aquesta casa mare, a la Península Ibèrica van arribar a establir dues cases a Navarra: Tudela i Estella. El 1189 es canonitzaria a sant Esteve de Grandmont.

Església de Sant Michel de Grandmont (Erau)

Priorat de Sauvage (Avairon)

L’any 1317 el papa Joan XXII va reformar l’estructura de Grandmont, donant la categoria d’abadia al fins llavors priorat de Grandmont, a més va reduir a 39 el nombre de priorats que hi depenien, agrupant les nombroses cel·les que fins aquell moment tenien, també va establir el sistema d’elecció de priors i abat de les diferents cases monàstiques. El 1770 hom va intentar la reforma de l’observança de les cases de l’orde però el seu rebuig va acabar amb la supressió de l’orde el 1772, oficialitzada amb una butlla papal.

Sant Mateu
Esmalt del retaule de Grandmont
Museu del Louvre, París
© 1995 RMN / Daniel Arnaudet