Monestirs
    Orde de Grandmont (bonshomes, grandmontesos)
Ordes
castellano
cercador contacte facebook

Ordes

 
  Algunes cases de l'orde de Grandmont
 
  Abadia de Grandmont (Alta Viena)
  Sant Michel de Grandmont (Erau)
  Priorat de Sauvage (Avairon)
  Priorat de Comberoumal (Avairon)
  Priorat de Chassay-Grandmont (Vendée)
   
   
   
 

L’origen de l’orde de Grandmont cal cercar-lo en la persona d’Esteve de Thiers, fill del vescomte de Thiers, que va néixer en aquella ciutat el 1046 i de ben jove va viatjar a Itàlia on es va formar amb el bisbe de Benevento i va poder conèixer les experiències de tipus eremític. Després d’una estada a Roma, va tornar a l’Alvèrnia i el 1076 es va retirar per practicar l’eremitisme en un lloc apartat, a Muret, prop de Llemotges. Després d’un període de vida solitària va començar a ésser conegut pels escassos habitants de la contrada i finalment s’hi van aplegar altres eremites arribant a formar una comunitat de caire cenobític. Gràcies a la popularitat que va prendre, va rebre protecció de la noblesa i el 1112 es consagrava una església en aquell lloc. L’impulsor d’aquest establiment va morir a Muret el 1124. Aquell moviment cal situar-lo dins els corrents de l’època que cercaven un retorn a les pràctiques cenobítiques més estrictes apartant-se del món, que va donar pas a diferents ordes religiosos com la Camàldula, els cartoixans o aquest de Grandmont.

Esteve de Thiers
Reliquiari de sant Esteve de Muret
procedent de l'abadia de Grandmont
Ara a Saint-Sylvestre (Alta Viena)
D'una fotografia de Mossot, a Wikimedia Commons

Grandmont
Ruïnes de Grandmont

Grandmont
Dos bisbes amb l'arqueta de sant Esteve de Muret
Dibuix d'una miniatura del Speculum Grandimontis
Publicada a Histoire de l’abbaye de Grandmont


A partir d’aquest establiment es van fundar altres centres eremítics a les rodalies i més endavant donaria pas a la creació de l’orde de Grandmont que disposaria d’una regla o norma de conducta interna molt estricta amb el reconeixement de la seva activitat per part de la Santa Seu, que aniria donant la seva aprovació als diferents termes de la seva regla. El 1125, ja mort el fundador, la comunitat es va traslladar al proper lloc de Grandmont, el 1166 s’acabava la construcció d’una nova església. Els grandmontesos s’expandirien ben aviat pels territoris de l’actual França on centrarien la seva activitat des d’aquesta casa mare, a la Península Ibèrica van arribar a establir dues cases a Navarra: Tudela i Estella. El 1189 es canonitzaria a sant Esteve de Grandmont.

Grandmont
Església de Sant Michel de Grandmont (Erau)

Sauvage
Priorat de Sauvage (Avairon)


L’any 1317 el papa Joan XXII va reformar l’estructura de Grandmont, donant la categoria d’abadia al fins llavors priorat de Grandmont, a més va reduir a 39 el nombre de priorats que hi depenien, agrupant les nombroses cel·les que fins aquell moment tenien, també va establir el sistema d’elecció de priors i abat de les diferents cases monàstiques. El 1770 hom va intentar la reforma de l’observança de les cases de l’orde però el seu rebuig va acabar amb la supressió de l’orde el 1772, oficialitzada amb una butlla papal.

Grandmont
Sant Mateu
Esmalt del retaule de Grandmont
Museu del Louvre, París
© 1995 RMN / Daniel Arnaudet

Grandmont
Monjo de Grandmont segons
Histoire des ordres monastiques religieux et militaires et des congrégations
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
- BRESSON, Gilles (2000). Monastères de Grandmont. Guide d'histoire et de visite. Le Château d'Olonne: Ed. d'Orbestier
- GUIBERT, Louis (1877). Destruction de l’ordre et de l’abbaye de Grandmont. Paris / Linoges: Champion / Ducourtieux
- HASQUENOPH, Sophie (2009). Histoire des ordres et congégations religieuses. Champ Vallon
- HÉLYOT, Pierre (1718). Histoire des ordres monastiques religieux et militaires et des congrégations séculières... Vol. 7. París: Coignard
- LECLER, A. (1907-1911). Histoire de l’abbaye de Grandmont. Bulletin de la Société archéologique et historique du Limousin. Limoges: Ducourtieux
- MASOLIVER, Alexandre (1980). Història del monaquisme cristià. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
 
Baldiri B. - Abril de 2014