Esteve de Thiers (també conegut com Esteve de Muret o de Grandmont) era fill del vescomte de Thiers, va néixer en aquella ciutat el 1046. Amb dotze anys d’edat va viatjar a Itàlia, però a causa d’una malaltia es va veure obligat a quedar-se en aquelles terres sota la tutela del bisbe de Benevento que es va encarregar durant dotze anys de la seva educació i li va permetre conèixer les experiències de tipus eremític que es duien a terme en aquell lloc. Després d’una curta estada a l’Alvèrnia, va tornar a Itàlia amb la voluntat de quedar-s’hi, però finalment va restar a Roma fins que va tornar a la seva terra. El 1076 es va retirar per practicar l’eremitisme en un lloc apartat, a Muret, prop de Llemotges.
 

Després d’un període de vida solitària va començar a ésser conegut pels escassos habitants de la contrada i finalment s’hi van afegir altres eremites arribant a formar una comunitat de caire cenobític. Hom li atribueix una àmplia sèrie d’episodis miraculosos. Va morir a Muret el 1124 i posteriorment les seves despulles foren traslladades a Grandmont, molt a prop. A partir d’aquell establiment es van fundar altres centres eremítics a les rodalies, el que més endavant donaria pas a la creació de l’orde de Grandmont d’acord amb els corrents de l’època que cercaven un retorn a les pràctiques cenobítiques més estrictes. Esteve de Grandmont fou canonitzat el 1189.

Restes de l'abadia de Grandmont