Priorat de Comberoumal
Prieuré de Comberoumal / Cel·la de Comberoumal / Combaromal
(Saint-Beauzély / Sent Bausèli, Avairon)
La cel·la de Comberoumal fou fundada pels comtes de Rodés abans del 1189, poc després, el 1193, Alfons el Cast els va donar uns molins, cessió que fou confirmada pel seu fill, Pere el Catòlic, que a més li va oferir protecció (1206). El 1289 la comunitat va vendre els molins per adquirir-ne uns altres més propers, a més de bestiar i l’explotació dels boscos.
Consta que el 1285 la comunitat tenia quatre membres i que, el 1317, quan es va reformar l'orde, va esdevenir un priorat que fou unit amb el de Saint-Michel de Lodeva. Al segle XV el cenobi va patir una ocupació dels soldats mercenaris que participaven en la guerra dels Cent Anys. Tot i la seva independència del bisbat, François d'Estaing, bisbe de Rodés, va visitar el cenobi el 1507, època en què començava a patir un període de decadència, després agreujada per les guerres de Religió. Durant el segle XVII es van fer obres de restauració, però en una visita del 1668, el lloc consta abandonat. El 1768 la comunitat tenia dos membres i, cap al 1770 fou clausurat a causa de la supressió de l'orde. Amb la Revolució, el 1791, fou venut. El 1820 va passar a mans de la família que encara és la propietària.
Una part del complex monàstic s'ha restaurat i una altra continua adaptada com a residència dels propietaris. L'edifici més interessant és l'església, que seguint els costums de l'orde dels grandmontans, és molt austera. Es tracta d'una nau rectangular, sense decoració, amb tres finestrals a l'absis semicircular i un altre al mur del fons. Està coberta amb volta apuntada, separada dels murs per una motllura. La porta principal, també apuntada, té dues columnes amb capitells simples a cada banda. Una segona porta dona pas al claustre, ara desaparegut, únicament es conserva el pati on estava situat. Al cantó de llevant i a tocar de l'església hi ha el pas cap al cementiri, al seu costat la sala capitular, amb una façana amb tres arcades separades per columnes. Més enllà se situa el celler. Al pis superior hi havia el dormitori dels monjos. Els edificis dels altres dos costats del claustre s'utilitzen com a residència particular.
Portal de l'església
Portal entre l'església i el claustre
Espai del claustre
Sala capitular
Sala capitular
Celler
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (2011). Comberoumal (commune de Saint-Beauzély), maison grandmontaine. Monuments de l'Aveyron. Congrès Archéologique de France. 167e session. París: Société Française d’Archéologie
- BASTIDE, Pierre i Christine (1986). Aveyron. Le Prieuré de Comberoumal. Bulletin Monumental, núm 144-1
- BRESSON, Gilles (2000). Monastères de Grandmont. Guide d'histoire et de visite. Le Château d’Olonne: Orbestier
- DURAND, Geneviève (1992). Les Prieurés Grandmontains du Rouergue. Comberoumal et Le Sauvage. Études héraultaises
- REY, Dieudonné (reed. 1998). Le prieuré de Comberoumal en Lévézou. Nîmes: Lacour
- ROUQUETTE, Abbé (1874). Notice sur Notre-Dame de Comberoumal, prieuré de l’ordre de Grammont. Congrès scientifique de France. Ses. 40
A ponent de la població de Sent Bausèli (Saint-Beauzély)