Aquest indret era un lloc de culte on, al segle VI, s'aixecava una església dedicada als apòstols Pere i Pau. Aquí s'hi havia enterrat el cos de sant Amanç, tingut com a primer bisbe de la diòcesi, entre els segles IV i V. Amb el pas dels temps, el lloc va passar a estar a càrrec d'una comunitat de canonges agustinians fins al segle XI. En aquella època, la canònica passava per una època de decadència agreujada per episodis d'escàndols i desídia en el seguiment de la regla, per això, cap al 1079-1082 els canonges foren expulsats.
La casa va adoptar la regla de Sant Benet i fou posada sota la dependència de l’abadia de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine) que hi va mantenir una comunitat monàstica, alhora que l’església exercia les funcions de parròquia. Seria en aquesta època que s’aixecaria una nova església romànica. A mitjan segle XVIII, aquell edifici medieval patia greus problemes estructurals, el que va obligar a la seva clausura, fet que va coincidir amb la secularització de Sant Víctor, que va ocasionar la recuperació de la independència d’aquesta casa. L’estat de conservació de l’església i la resta del monestir va obligar la seva reconstrucció total. L’església actual és producte d’aquesta renovació, la façana segueix els corrents barrocs de l’època, però a l’interior es va voler conservar l’estil romànic que tenia l’església derruïda, en aquesta reconstrucció es van aprofitar elements anteriors, com ara alguns capitells.
- AFFRE, Henri (1874). Lettres sur l'histoire de Rodez. Rodés: Broca
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DEVIC, Claude; i altres (1872). Histoire générale de Languedoc. Vol. 4. Tolosa de Ll.: Privat
- NAYROLLES, Jean (2011). Rodez, église Saint-Amans. Monuments de l'Aveyron. Congrès Archéologique de France. 167e session. París: Société Française d’Archéologie
- ROUZIÈS, U. (1914). Amans. Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 2. París: Letouzey et Ané
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- SERVIÈRES, Louis (1874). Histoire de l'église du Rouergue. Rodés: Carrère
- ZARAGOZA, Ernest (2007). Recull de documents i articles d'història guixolenca. Vol. 3. Barcelona: Pub. de l'Abadia de Montserrat