Abadia de Sant Víctor de Marsella
Abbaye Saint-Victor de Marseille / S Victoris Massiliensis / S Victor prope Massiliam
(Marsella / Marseille, Boques del Roine)
L’indret on es troba l’antiga abadia de Sant Víctor havia estat ocupat des d’època hel·lenística per una pedrera de calcària que, un cop abandonada, es va utilitzar com a lloc d’enterrament. A poc a poc, es va anar atapeint de tombes de tota mena, unes excavades a la roca i altres edificades. Joan Cassià va escollir aquest lloc per fundar-hi el monestir, era originari d’Escítia, a la costa de la mar Negra, on hi havia nascut cap al 360.
Joan Cassià va viatjar per Palestina, Egipte, Constantinoble i Roma, on va viure de prop les diferents experiències cenobítiques que es feien en aquells llocs, cap al 416 va arribar a Marsella, on va fundar dos monestirs, aquest de Sant Víctor i el de Saint-Sauveur, femení. Va morir aquí cap al 435. Aquell primer assentament seria de caràcter semi-eremític, amb construccions relacionades entre si, que van anar quedant envoltades per una necròpolis cristiana aixecada a l’ombra de les sepultures més venerades, entre les quals la que es considerava del màrtir sant Víctor, les relíquies del qual eren venerades en el santuari paleocristià que encara es conserva, bé que modificat, a la cripta.
Dels primers temps del monestir hi ha poques notícies, era l’època de les grans invasions que van trasbalsar la societat. També sabem que Sant Víctor va servir de refugi dels bisbes de Marsella expulsats de la seva catedral. No és fins al segle IX que va començar a demostrar la seva vitalitat, el bisbe Honorat (948-976) li va donar un nou impuls després de la desfeta que va significar la incursió sarraïna del 923, també hi va introduir la regla de Sant Benet, llavors en plena expansió. És l’època dels grans abats: Guifré (1005-1020) i Isarn (1020-1047), aquest darrer va poder consagrar una església nova l’any 1040.
Gràcies també a la protecció dels vescomtes de Marsella, la seva influència es va estendre arreu, sobretot per l’actual França (especialment la Provença) Catalunya, Castella, Itàlia i fins i tot a Síria. Durant la primera meitat del segle XIII es va aixecar una nova església i un altre cop en el segle següent, amb modificacions importants en la seva estructura impulsades pel papa Urbà V (1362-1370), antic abat de Sant Víctor. Amb tot això, l’església va patir modificacions importants de caràcter defensiu a causa de la seva ubicació, prop del port i enfront del centre urbà.
El 1738 l’abadia fou secularitzada i el 1751 va esdevenir una col·legiata. La Revolució va portar la destrucció de les dependències monàstiques, però no va afectar l’església. Aquesta va recuperar el culte el 1804 i es va restaurar el 1895. Sota l’església hi ha un antic i notable complex, amb diferents espais producte de segles d’intervencions, modificacions, excavacions i restauracions on s’hi aplega un nombre important d’enterraments de personatges il·lustres. L’església de Saint-Victor és el resultat de les diferents campanyes d’edificacions i presenta una estructura defensiva. Hi ha elements del segle XI, la capçalera del XII i les naus del segle XIV.
Esquema de la cripta
a) Capella de Saint-Mauront. b) Antiga sagristia. c) Capella de Saint-André.
d) Martyrium. e) Capella de Saint-Lazare. f) Santuari de Saint-Victor. g) Capella de Saint-Blaise
Esquema de la planta de l'església
Martyrium
Sepulcre de Joan Cassià
de la ciutat de Marsella (1243)
Il·lustració d'Iconographie des sceaux el bulles, 1860
Segell de l'abat Esteve (1258)
Il·lustració d'Iconographie des sceaux el bulles, 1860
- AINAUD DE LASARTE, J. (1966). Rapports artistiques entre Saint-Victor et la Catalogne. Provence historique, núm. 16
- AMARGIER, Paul (1984). Relations de Saint-Victor de Marseille avec ses prieurés languedociens. Les Moines noirs. Cahiers de Fanjeaux, 19. Toulouse: Privat
- AMARGUIER, Paul (1990). Un âge d'or du monachisme, Saint-Victor de Marseille (990-1090). Marsella: P. Tacussel
- BENOIT, Fernand (1933). Marseille. Abbaye de Saint-Victor. Congrès archéologique de France, Aix-en-Provence et Nice. París: Société française d'archéologie
- BENOIT, Fernand (1966). L'abbaye de Saint-Victor et l'Église de la Major. París: Henri Laurens
- BENOIT, Fernand; i altres (1966). Provence historique. Tome XVI, fasc. 65. Ais de Provença: F. H. de Provence
- BESSE, J.-M. (1909). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 2: Provinces ecclésiastiques d’Aix, d’Arles, Avignon et Embrun. Abbaye de Ligugé
- BLANCARD, LOUIS (1860). Iconographie des sceaux el bulles des Bouches-du-Rhône. Marsella / París
- BONETTI, Marie-Pierre (2018). Deux siècles d’architecture romane à l’abbaye Saint-Victor de Marseille. Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, núm. 49
- COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
- GUÉRARD, M. (1857). Collection des cartulaires de France. Cartulaire de l'abbaye de Saint-Victor de Marseille. París: Lahure
- KOTHEN, Charles (1850). Essai historique et archéologique sur l'abbaye de Saint-Victor-lez-Marseille. Marsella: Chauffard
- KOTHEN, Charles (1864). Notice sur les cryptes de l'abbaye Saint-Victor-lez-Marseille. Marsella: M. Olive