Convent dels Dominics d’Arle
Jacobins d’Arles / Dominicains d'Arles
(Arle / Arles, Boques del Roine)
Els dominics es van establir a Arle el 1231, la nova comunitat va rebre el suport de Pierre Amantius qui va facilitar els terrenys del convent, la construcció del qual també finançaria. Aquell primer establiment estava situat extramurs de la ciutat, lloc on va mantenir la seva activitat fins al 1360 quan es va veure afectat per la guerra dels Cent Anys que va comportar el seu incendi i destrucció. Una butlla papal va autoritzar el seu trasllat a un nou emplaçament, en un lloc més cèntric i prop del Roine. A mitjans del segle XV, es va modificar novament l’emplaçament, desplaçant-se a llevant, on bastirien l’església que encara es conserva.
Poc abans, el 1436, sota la direcció del prior Elzear Barthélemy, el convent es va reformar pel que fa a l’observança, tal com s'anava fent arreu. El 1448 es va posar la primera pedra de la nova església i el 1499 es consagrava. Durant la segona meitat del segle XVI es va aixecar el claustre. A causa de la Revolució, la comunitat va deixar el convent i, el 1791, els edificis foren venuts. Tot el conjunt conventual va patir els efectes dels nous usos donats a la casa, que s’havia parcel·lat. Malgrat tot, l’església, desproveïda del seu mobiliari, va mantenir el gros de les seves estructures, però no va passar el mateix amb les altres dependències conventuals.
Fotografia de Mbzt, a Wikimedia
Fotografia de Mbzt, a Wikimedia
Il·lustració de Gallia Dominicana (1903)
- DU PORT, Gilles (1690). Histoire de l'église d'Arles. París: Cavelier
- MONTAGNES, Bernard (1979). Les Prêcheurs d’Arles. Congrès Archéologique de France. 134 session. Pays d’Arles. Paris: Société française d’archéologie
- ROHAULT DE FLEURY, Georges (1903). Gallia Dominicana. Les couvents de St. Dominique au Moyen Âge. Vol. 1. París
El convent dels Dominics és a prop del Roine, al centre de la ciutat d'Arle