|
Sant Joan Cassià,
monjo i fundador |
Cassià és un personatge clau
pel que fa als vincles entre el monaquisme
oriental i occidental, va viure personalment
les experiències monàstiques realitzades a
l’orient i també va participar en alguns
dels primers cenobis establerts a occident,
concretament al sud de la Gàl·lia, a més de
deixar textos sobre aquesta qüestió.
Cassià era originari d’Escítia, a la costa
de la mar Negra, on hi havia nascut cap el
360 en el si d’una família acomodada, el que
va permetre que tingués una educació
acurada. Entre el 378-380 va marxar amb el
seu amic Germà a Betlem, on van ingressar en
un monestir. Segurament atrets pels
establiments cenobítics d’Egipte i amb la
finalitat de conèixer-los de prop, es van
dirigir a aquell lloc on s’hi van estar set
anys fins que van tornar temporalment a
Betlem i, un cop deslliurats dels vincles
amb el seu monestir, van anar altre cop a
Egipte on hi van romandre fins la seva
expulsió acusats d’origenisme, de fet a
Egipte degué relacionar-se amb el monjo
Evagri Pòntic, seguidor de les doctrines
d’Orígenes.
|
Paisatge amb monjos i eremites (s. XV)
Il·lustració de De institutis coenobiorum,
obra de Joan Cassià
Bibliothèque nationale de France |
Religiosa de Sant Salvador de Marsella
Il·lustració de Recueil de tous les costumes des ordres religieux (1778)
Bibliothèque nationale de France |
|
23
de juliol. Té relació amb: |
|
Cripta de
Sant Víctor de Marsella
El Martyrium, amb el sepulcre de Joan Cassià
|
Quan Cassià va abandonar
Egipte, cap al 400, va refugiar-se prop de Joan Crisòstom (c344-407)
a Constantinoble d’on era bisbe. Quan el bisbe Joan fou exiliat el
404, Cassià i Germà també es van veure afectats i l’any 405 eren a
Roma on es van relacionar amb l’Església d’aquella ciutat. Després
d’un possible i curt viatge a Antioquia, cap el 415-417 va arribar a
Marsella segurament per influència de Llàtzer, fins el 412 bisbe
d’Aix i que es trobava a l’exili. A la Provença va mantenir
contactes amb el cenobi de Lerins i ell mateix va fundar dos
monestirs a Marsella, un de masculí (Sant
Víctor de Marsella) i el segon femení (Sant Salvador), a més hom
el relaciona amb l'establiment
benedictí de
Saint-Maximin i amb un eremitori a la
Santa Bauma. Cassià va
morir a Sant Víctor entre els anys 434 i 435 després d’escriure
diverses obres sobre espiritualitat i, sobretot, qüestions de vida
monàstica. És venerat com a sant. |
Sant Víctor de Marsella
Fundat per Joan Cassià |
|
|
|
Bibliografia:
-
COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo.
Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des
saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 8.
París: Bloud et Barral
- MASOLIVER, Alexandre (1978). Història del monaquisme
cristià. I. Dels orígens fins a Sant Benet. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- SEINTURIER, Charles (1994). Marseille chrétienne dans
l’histoire. Ed. Jean Laffitte |
|
Baldiri B. -
Gener de 2015 |
|