Sant Joan Cassià, monjo i fundador
< índex castellano >

Cassià és un personatge clau pel que fa als vincles entre el monaquisme oriental i occidental, va viure personalment les experiències monàstiques realitzades a l’orient i també va participar en alguns dels primers cenobis establerts a occident, concretament al sud de la Gàl·lia, a més de deixar textos sobre aquesta qüestió.

Cassià era originari d’Escítia, a la costa de la mar Negra, on hi havia nascut cap el 360 en el si d’una família acomodada, el que va permetre que tingués una educació acurada. Entre el 378-380 va marxar amb el seu amic Germà a Betlem, on van ingressar en un monestir. Segurament atrets pels establiments cenobítics d’Egipte i amb la finalitat de conèixer-los de prop, es van dirigir a aquell lloc on s’hi van estar set anys fins que van tornar temporalment a Betlem i, un cop deslliurats dels vincles amb el seu monestir, van anar altre cop a Egipte on hi van romandre fins la seva expulsió acusats d’origenisme, de fet a Egipte degué relacionar-se amb el monjo Evagri Pòntic, seguidor de les doctrines d’Orígenes.
 

Sant Víctor de Marsella
Paisatge amb monjos i eremites (s. XV)
Il·lustració de De institutis coenobiorum,
obra de Joan Cassià
Bibliothèque nationale de France

Sant Víctor de Marsella
Religiosa de Sant Salvador de Marsella
Il·lustració de Recueil de tous les costumes des ordres religieux (1778)
Bibliothèque nationale de France

23 de juliol. Té relació amb:
- Abadia de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine)
- Monestir de Sant Salvador de Marsella (Boques del Roine)
- Priorat de Saint-Maximin (Var)
- La Santa Bauma (Var)
   

Sant Víctor de Marsella
Cripta de Sant Víctor de Marsella
El Martyrium, amb el sepulcre de Joan Cassià
 

Quan Cassià va abandonar Egipte, cap al 400, va refugiar-se prop de Joan Crisòstom (c344-407) a Constantinoble d’on era bisbe. Quan el bisbe Joan fou exiliat el 404, Cassià i Germà també es van veure afectats i l’any 405 eren a Roma on es van relacionar amb l’Església d’aquella ciutat. Després d’un possible i curt viatge a Antioquia, cap el 415-417 va arribar a Marsella segurament per influència de Llàtzer, fins el 412 bisbe d’Aix i que es trobava a l’exili. A la Provença va mantenir contactes amb el cenobi de Lerins i ell mateix va fundar dos monestirs a Marsella, un de masculí (Sant Víctor de Marsella) i el segon femení (Sant Salvador), a més hom el relaciona amb l'establiment benedictí de Saint-Maximin i amb un eremitori a la Santa Bauma. Cassià va morir a Sant Víctor entre els anys 434 i 435 després d’escriure diverses obres sobre espiritualitat i, sobretot, qüestions de vida monàstica. És venerat com a sant.

Sant Víctor de Marsella
Sant Víctor de Marsella
Fundat per Joan Cassià


Bibliografia:
-
COLOMBÁS, García M. (2004). El monacato primitivo. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 8. París: Bloud et Barral
- MASOLIVER, Alexandre (1978). Història del monaquisme cristià. I. Dels orígens fins a Sant Benet. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- SEINTURIER, Charles (1994). Marseille chrétienne dans l’histoire. Ed. Jean Laffitte
 
Baldiri B. - Gener de 2015
Tornar