Hom considera que aquesta església té un origen força antic, la seva fundació es fa recular a l’època de sant Amand de Maastricht, bisbe de Tongres (Bèlgica) considerat l'evangelitzador d'aquestes terres, fundador de l'abadia d'Elnon (Nord), pretès fundador de l’abadia de Moissac i d'aquesta de Saint-Pierre de Nant, el 669.
El cert és que aquest lloc havia quedat devastat al segle VIII per la invasió sarraïna i que no fou fins al 926, que Bernat i Udalgarda van donar el lloc de Nant a l'abadia benedictina de Vabre (Vabres), situada a ponent d'aquesta, i s'hi va establir una casa monàstica amb qualitat de priorat. L'any 1082, tant l'abadia de Vabre, com aquest priorat van passar a dependre de la poderosa abadia de Sant Víctor de Marsella (Boques del Roine). Fou una dependència de Vabre fins que una butlla del papa Innocenci II de l'any 1135 li va donar el caràcter d'abadia, alhora que la posava sota la seva protecció i la dotava amb diverses esglésies que hi van passar a dependre, entre les quals la de Saint-Michel de Rouviac. El 1366 tornava a dependre Sant Víctor.
A mitjan segle XV el monestir es va veure afectat per les inestabilitats polítiques de la regió i va quedar en decadència; a mitjan segle XVI, encara va patir els efectes de les guerres de Religió i la mateixa casa va restar ocupada pels protestants. Entre el 1564 i 1568 les dependències monàstiques van quedar destruïdes. El monestir fou suprimit el 1777, quan només tenia una comunitat de set monjos. D'època medieval, pràcticament només es conserva l'església romànica, bàsicament del segle XI, tot i que força modificada. L'església es va salvar de la destrucció durant la Revolució gràcies a haver-se convertit en parròquia.
Espai del claustre
Absis central
Nàrtex
- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- DEVIC, Claude; VAISSETTE, Joseph (1872). Histoire générale de Languedoc, vol. IV. Tolosa de Llenguadoc: Privat
- ESPÉRANDIEU, Ém. (1887). Notice sur l'église de Saint-Pierre de Nant (Aveyron). Bulletin monumental. Vol. 53
- GAILLARD, Georges (1974). Rouergue roman. Zodiaque: La Nuit des temps
- MAZEL, Élie (1913). Monographie sur Nant d'Aveyron et son ancienne abbaye, depuis son origine jusqu'à la Révolution française. Rodés: Carrére
- PÊCHEUR, Anne-Marie (2011). Nant, église Saint-Pierre. Monuments de l'Aveyron. Congrès Archéologique de France. 167e session. París: Société Française d’Archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- SERVIÈRES, Louis (1874). Histoire de l'église du Rouergue. Rodés: Carrère
Nant és a llevant de Millau