L'abadia cistercenca de Locdieu té el seu origen en un monestir fundat cap al 1024 en aquest lloc amb la intervenció de l'abadia de Dalon (Dordonya), que va enviar els primers monjos de la comunitat. Dalon fou el centre d'un conjunt de monestirs fundats o influenciats per Giraud de Salas (Gerard, o Géraud de Salles, c1050-1120) que tenien un cert component eremític.
L'any 1024, el bisbe Ademar de Rodés va donar el vistiplau a una donació de terres, seguit de la posada de la primera pedra, en presència del comte de Rodés i el mateix bisbe. El 1034, l'obra ja estava acabada, hi ha constància del primer abat: Guillaume. Devia tractar-se d'una instal·lació provisional, ja que el 1159 hi consta que també es va posar la primera pedra d'una nova església. La casa va continuar vinculada a Dalon i, el 1162, quan aquesta abadia es va afiliar a l'orde del Cister, els monestirs que hi depenien, entre els quals aquest de Locdieu, també van entrar de l'òrbita cistercenca.
El 1177, Locdieu passava per una època de decadència i problemes econòmics pel que va rebre ajuda de la propera abadia de Bonneval (Avairon). El 1189, el bisbe de Rodés va consagrar la nova església. A mitjan segle XIV, en el decurs de la guerra dels Cent Anys, la comunitat es va veure obligada a fugir, l'abadia fou ocupada i saquejada, el 1411 un nou atac va provocar més destruccions i la pèrdua de l'arxiu. El 1557 la casa va entrar en el règim de comenda, el primer abat d'aquest període fou Jean de Lettes, bisbe de Besiers i Montalban, també abat de Moissac, que va acabar com adepte a la branca protestant, el 1561 va facilitar l'entrada dels calvinistes al monestir, on van estar un any. La vida comunitària va acabar amb la Revolució, quan tenia una de, només, tres monjos. Els seus béns es van posar a la venda i el monestir es va transformar en una explotació agrícola. Encara es manté en mans de particulars, que s'han encarregat de la seva conservació i restauració.
Filiació de Locdieu
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)- BEAUNIER, Dom (1911). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 4: Alby, Narbonne et Toulouse. Abbaye de Ligugé
- BOUSQUET, Abbé (1867). Anciennes abbayes de l'ordre de Citeaux dans le Rouergue. Mémoires de la Société des lettres, sciences et arts de l'Aveyron. Vol. 9
- COMBES, Gérard (2007). Autour de Jean de Lettes, évêque apostat de Montauban au XVI° siècle. Bulletin de la Société archéologique et historique de Tarn-et-Garonne. Vol. 132
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LAFON, Victor (1879). Histoire de la fondation de l'abbaye de Loc-Dieu. Mémoires de la Société des lettres, sciences et arts de l'Aveyron. Vol. 11
- PRADALIER, Henri; i altres (2011). Locdieu, église et bâtiments abbatiaux. Monuments de l'Aveyron. Congrès Archéologique de France. 167e session. París: Société Française d’Archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1715). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 1. París: Coignard
- SERVIÈRES, Louis (1874). Histoire de l'église du Rouergue. Rodés: Carrère