Abadia de Saint-Pierre de Moissac

A mitjan segle XI el lloc era en decadència, amb l'església mig enrunada i les dependències monàstiques incendiades el 1042. Seguidament, el 1048, d'acord amb el comte de Tolosa i el bisbe de Caors, Moissac es va posar sota la protecció de Cluny. El fet d'esdevenir una abadia cluniacenca va impulsar la seva recuperació, tant econòmica com espiritual, va obtenir, o recuperar el domini d'esglésies i priorats, entre molts altres béns, el 1078 li fou annexat el monestir de Sant Pere de Camprodon (Ripollès) i durant un curt període de temps hi depengué la canònica de Sant Serni de Tolosa. El 1063 es consagrava una nova església i el 1100 es va acabar el claustre. Per un altre costat, del seu escriptori van sortir manuscrits il·luminats, el monestir es va convertir en un important nucli cultural. Aquesta situació de bonança es va perllongar en el temps, fins a mitjan segle XIV, quan la guerra dels Cent Anys el va afectar.

Abans de l'església actual i en aquest lloc, s'haurien aixecat altres temples, dels que no en resta pràcticament res. El 1063 es va consagrar la que seria la tercera església, amb algunes restes en la part baixa dels murs. La que es conserva és bàsicament la que es va aixecar durant el segle XV, amb modificacions i restauracions posteriors. Als peus de l'església es troba el campanar, aixecat sobre un nàrtex de planta quadrada i amb un pis superior, molt probablement del segle XII. Més amunt es troba una part construïda amb maons, dels segles XV i XVII. Ha estat modificat i restaurat. Al sud del nàrtex es troba un magnífic portal amb un timpà decorat amb escenes de l'Apocalipsi. Als costats hi ha altres representacions secundàries: el pobre Llàtzer, Anunciació, Visitació, Epifania, Fugida a Egipte, entre altres personatges.