Canònica de Sant Serni de Tolosa

Al voltant de la tomba del sant s'hi va aplegar una comunitat, segurament de canonges, organitzada pel bisbe de Tolosa. Aquest monasterium es troba esmentat documentalment per primer cop l'any 844. Cap al 966, un document especifica que, en aquell moment, es tractava d'una canònica. A mitjan segle XI el centre monàstic va passar per un període de relaxament dels costums. El bisbe Isarn, que ja havia reformat la canònica de la catedral, va renovar també aquesta, amb l'oposició dels canonges, i per això foren expulsats i el 1082, el lloc va quedar sota la tutela de l'abadia de Moissac (Tarn i Garona). El 1083, el papa Gregori VII va tancar el conflicte retornant els canonges al seu lloc, seguint la regla de Sant Agustí i deixant-los sota jurisdicció directa de la Santa Seu, situació que es mantindria fins a la seva secularització, el 1527.

És en aquesta època que hom va decidir refer completament l’església de Sant Serni. La capçalera es va aixecar a finals del segle XI, entre el 1080 i 1096, en aquesta darrera data, el papa Urbà II va consagrar solemnement l’altar i la mateixa església. El resultat de les construccions que es van anar succeint en el decurs del temps és una grandiosa església de cinc naus i un ampli creuer de tres naus. A la intersecció de la nau i el creuer s’aixeca el campanar. L’absis principal, amb deambulatori, remata la nau central i està proveït de cinc absidioles. Té una interessant cripta dividida en dos nivells. En el decurs dels anys l’església va patir modificacions i restauracions, en aquest darrer capítol cal esmentar la restauració de Viollet-le-Duc, quan el monument ja havia perdut el claustre i les altres dependències de la canònica. Aquell claustre estava situat al nord de la basílica, només es conserven alguns capitells al Museu dels Agustins de la mateixa ciutat.

La decoració escultòrica també és present a l'exterior de la basílica. El portal de Mitja Vila sembla que es va fer a partir del 1100. Es tracta d'una porta única. Té un timpà amb la representació de l'Ascensió, on figura el Crist acompanyat d'àngels. A la llinda es representen els dotze apòstols amb dos àngels i està suportada per dos modillons decorats. Als costats hi ha dos relleus; el de la dreta representa a sant Pere, a sobre hi ha un relleu amb dos àngels i a sota Simó el Mag. A l'esquerra hi figura sant Jaume el Major, també entre dos relleus de mida més petita; a sobre uns personatges entre vegetals, a sota dues dones cavalcant lleons. A banda i banda de la porta es troben columnes amb capitells, dos a cada costat: Tres d'ells són historiats: Expulsió del Paradís, Matança dels Innocents i l'Anunciació i Visitació. El quart amb lleons. La part superior de la portada és rematada amb una cornisa sostinguda amb set modillons.